El baró Capossela

Com si fos un baró de Münchausen orquestrant un viatge fantàstic i amb indumentària de personatge de conte austrohongarès, el polifacètic Vinicio Capossela va celebrar els seus 25 anys als escenaris, en un concert a Temporada Alta , amb molt de context i de fons. Al llarg de les dues hores i la propina d'un quart més, Vinicio Capossela va fer diverses invocacions. La primera, al patró de Girona. “Per Sant Narcís, cada mosca val per sis”, va dir, a més de destacar que les mosques són símbols del pensament i la intel·ligència. Les fires, el foc i les pedres del Barri Vell li van servir de fil conductor. La posada en escena tenia aquell punt d'il·luminació màgica, amb la màquina “patafísica”, s'hi va referir Capossela, de Cabo San Roque, com a protagonista absoluta; tot i que la banda barcelonina feien el paper de convidats van quedar en segon terme a causa de les sorpreses. Era com ser davant d'una atracció de fira, de circ del segle passat –molt adequat per aquests dies a Girona– i alhora molt adient pel viatge musical, com si aquest Mèliés italià amb veu rogallosa –molta influència de Tom Waits– ens conduís de nou de viatge a la lluna.

Capossela s'havia documentat i havia passejat per la ciutat; havia vist el correfoc i, amb la referència a l'infern de Dante, va convidar els Diables de l'Onyar a dansar Il ballo di San Vito i convertir-ho en un fi de festa en què el públic, dempeus, però, no es va acabar de desfermar; no es va atrevir a afegir-se a les bèsties dansaires per molt que Capossela s'hagués posat una màscara de boc. El canvis de barret de Capossela, que havia començat amb un de negre descomunal, indicaven un canvi musical; molt de mestissatge: amb Marajá ressonava aires balcànics, també de so sefardita, o folk, amb Rebetiko mou i amb I pianoforti de Lubecca, a música de fireta, com la que surt d'enginys i joguines de Pascal Comelade. Com a italià, és manament cantar a l'amor – va faltar Che cosa è l'amor– i ho va fer amb Polpo d'amor; “el pop vol abraçar tothom, però és molt solitari”, va dir, irònic. L'amor commovedor va arribar amb Joan Isaac, una altra sorpresa, que va cantar en català la balada Modi, sobre el romanç tràgic entre Modigliani i Jeanne Hébuterne. “A veure com ho remuntem”, va dir Isaac, que va entrar just després que els Diables de l'Onyar haguessin atiat els ànims. Va ser amb una altra versió, Canción de las simples cosas, de Chavela Vargas, que Capossela ens va fer baixar, de la lluna a la Terra