La veu dels sense veu

Els que vam tenir la sort de conèixer el naixement de Ràdio Pica mai l'oblidarem. Veníem d'uns anys setanta, on revistes alternatives com ara Ajoblanco o Star –sobretot la primera– podien vendre cent mil exemplars a quioscos, però ningú somiava poder accedir a un mitjà audiovisual, les televisions per inexistents i les ràdios perquè provenien directament del Movimiento. Pràcticament la mateixa setmana de l'intent de cop d'estat del coronel Tejero, Salvador Picarol i els seus primers col·laboradors van fundar l'emissora, en la línia de les ràdios lliures europees, especialment les italianes. Al llarg d'aquests trenta-cinc anys, Ràdio Pica ha hagut de suportar les arbitrarietats de la llei, un tancament forçós, i disputes amb Catalunya Ràdio i el grup Prisa, que han portat Salvador Picarol a ser embargat en dues ocasions, la primera quan els Mossos se li van emportar els equips d'emissió. La seva ràdio ha estat, però, també tribuna de la creativitat dels que no tenien veu, dels que necessitaven suport perquè les seves propostes no es podien encabir en els mitjans convencionals, que repeteixen sempre el mateix.

Aquesta setmana, el divendres 6 de novembre a les 19.30 h a l'Associació Cap de Fang, del carrer Béjar 75, Picarol presenta el llibre Història-anàlisi de les ràdios lliures a Catalunya i el seu futur (Roure Edicions). Es tracta d'un recorregut des dels temps d'Ona Lliure, que va ser clausurada en tres ocasions per les forces repressives de l'època, entre elles els bombers. Ona Lliure seguia els paràmetres dels italians i tocava temes relacionats amb l'ecologia, el feminisme, l'homosexualitat, l'objecció de consciència, l'amor lliure, les presons i tota mena de reivindicacions associatives i veïnals. Picarol també destaca les propostes de Ràdio Maduixa, La Campana, Ràdio Bronka, La Gavina, Antena Alternativa, Contrabanda i les emissores de barris de les ciutats i pobles del país, a més de les iniciatives dels ateneus llibertaris, entre d'altres, passen per l'assaig de Picarol, que acaba amb l'adaptació a internet i la denúncia de les sancions que ha hagut de patir, fins i tot bancàries i de béns familiars. Un calvari. La tenacitat ha estat una constant en la manera de procedir de Pica i els seus amics. En aquests temps de misèria, no estaria malament que els renovadors de la CUP i Colau no oblidessin les lluites dels que van ser atacats pel sistema.