L'elefant de vestit verd i bombí

El mite del retorn a la selva, a l'entorn natural i preservat, amb el rebuig implícit d'una civilització que no va gaire fina, és recorrent en les històries infantils. En cinema, per exemple, tenim la sèrie Rio en què uns lloros en extinció viatgen a l'Amazones per retrobar-se amb els seus iguals, i més recent, el film,Paddington, en què un ós conviu amb una família en ple Londres amb el xoc cultural que això comporta. Però tal vegada un dels precursors d'aquest mite és la Història de Babar, que ara Àlbums Nandibú, de Pagès Editors, ha editat en català. És una història de Jean de Brunhoff (1899-1937) que es va publicar per primer cop el 1931 i conserva el punt naïf que trobem en les històries d'un Saint-Exupéry.

En Babar és un elefant que neix lliure a la selva. Viu feliç protegit per la seva mare, però un dia uns caçadors l'abaten. Aleshores fuig fins que arriba a una ciutat (suposadament París) que l'enlluerna i alhora el rebutja per ser diferent. Amb tot, troba una senyora que l'ajuda. I és així com aconsegueix comprar-se un vestit –senyal de la seva transformació– i s'integra en la tribu dels homes. Ai! Per molts barrets que dugui i lliçons que rebi, en Babar troba a faltar la selva i els seus iguals, i finalment torna a la llar. A la selva, vés per on, l'entronitzen rei, atès que és un elefant educat i amb experiència de món.

Es nota que la història és d'una altra època per alguns detalls com ara que el protagonista es casa amb la seva cosina, al mateix temps que la fa reina i es manté al seu costat en les aventures següents. Va ser la dona de l'il·lustrador, la pianista Cécile Sabouraud, que va inventar el personatge del petit elefant a la casa familiar de Chessy, a França, per consolar els seus fills Laurent et Mathieu. Als nens, de 4 i 5 anys, els va agradar tan que van demanar al seu pare que el dibuixés. Després de l'èxit del primer títol, que és el que ara recupera Pagès Editors, en va escriure sis més, un dels quals, Babar i el Papà Noel, també publica ara Pagès Editors. A la mort de l'autor, a 37 anys, de tuberculosi, el seu fill va continuar la sèrie, que també es va dur a la petita pantalla. Els dibuixos de Jean de Bruhnoff són bonics però inexpressius i plans. L'esquer és el personatge insòlit de l'elefant amb vestit verd i bombí, que continua seduint els més petits. La història en si és força simple i s'ha quedat ancorada en una altra època.