La taca a la pupil·la

Després d'un cert temps d'absència de la palestra, el poeta, prosista i traductor Josep Maria Capilla (Barcelona, 1968) ha tornat amb un recull potentíssim, Un riu als ulls del corb, bellament editat per Godall Edicions a la seva prometedora col·lecció Cadup.

Des de fa força anys, Capilla ha viscut a Orient, primer al Japó i al Vietnam, abans d'establir-se a la Xina. Mentiria si digués que el poeta s'ha amarat de la cultura oriental, perquè la realitat és que el seu caràcter i sensibilitat inherents l'han dut a buscar un entorn adequat per desplegar el seu projecte vital i artístic. A Un riu als ulls del corb trobem un poeta català que s'ha realitzat a Orient, produint una síntesi inextricable i inimitable de les dues cultures. Capilla, tal com volia C.G. Jung, fusiona el racionalisme occidental amb la transcendència oriental.

Al seu nou poemari, Capilla ha assolit un alt nivell de perfecció en tots els sentits. La perfecció global de construcció del conjunt, a partir d'un total de 65 poemes, dividit en 5 nuclis temàtics que ens obliga a efectuar la nostra lectura a tres temps, el temps del poema autònom, el temps del nucli temàtic i el temps del tot orgànic del llibre. I la perfecció formal des de diferents angles, l'angle de l'exquisida precisió expressiva, l'angle sensorial de les imatges, metàfores i símbols, l'angle de la sensualitat rítmica i musical, l'angle de la desvetllada intel·ligència conceptual i intel·lectual, l'angle de la subtil emotivitat.

En l'àmbit temàtic, Un riu als ulls del corb és d'una gran força, dinamisme i riquesa. El poeta planteja un gran ventall de temes puntuals com ara el pas del temps, la memòria, l'amor, l'autoreferencialitat, la natura, la ciutat, el somni, la consciència moral... I, al mateix temps, aquests temes puntuals estan emmarcats en el context d'una recerca més ambiciosa i total. En aquest sentit, el poeta, un artista plenament del seu temps, que vol entendre la vida i el món que l'envolta, es debat entre dos extrems oposats, l'extrem de la derrota i l'extrem de la voluntat de sortir-se'n. La realitat actual l'inclina cap a l'escepticisme, però el seu esperit s'hi resisteix amb les eines que té a l'abast, com ara la raó i la capacitat analítica i crítica, d'una banda, i la sensibilitat i la capacitat de resposta, de l'altra. El nostre poeta s'esforça per assolir, per dins i per fora, a la consciència i al cos, la “divina concordança” que detecta en un dels poemes amorosos més poderosos del recull, Escriure de nit.

Una joia, gusteu-la a poc a poc, tal com va ser creada.