llibre
ferran aisa
Diamants bojos: Barrett i Morrison
Josep Maymí proposa un viatge cap a la transgressió dels anys seixanta i setanta a través de la biografia d'aquests dos artistes
Josep Maymí Rich (Cassà de la Selva, 1970), doctor en antropologia social i cultural per la UAB, ha publicat diversos llibres, entre els quals destaca J.F. Kennedy y la alta sociedad española (Base, 2014). El nou llibre de Maymí és un interessant estudi sobre dos dels principals personatges de la música pop dels anys seixanta i setanta, Syd Barrett i Jim Morrison, components i líders de la banda de rock britànica Pink Floyd i de la nord-americana The Doors, respectivament.
Maymí proposa un viatge cap a la transgressió a través d'aquests dos singulars artistes del segle XX, obrint al lector les portes a un univers polièdric per descobrir-nos els paràmetres de la naturalesa humana. L'autor recorre als apunts biogràfics de les dues estrelles del rock i de la contracultura de la dècada prodigiosa. Tots dos mites, marcats per la droga, sobretot l'LSD, crearan la seva obra psicodèlica sobre aquesta influència al·lucinògena. Josep Maymí mostra la transgressió d'aquests joves seduïts per la sensibilitat poètica que els farà manifestar experiències visionàries i fins i tot espirituals. Aquestes experiències queden reflectides en les lletres de les seves cançons.
Inicis amb força èxit
Syd Barrett (1946-2006), que va ser líder, cantant i compositor de Pink Floyd, conjuntament amb Richard Wright, Roger Waters i Nick Mason, va ser el responsable de l'èxit dels primers àlbums del grup, com el publicat el 1967 The piper at the gates of dawn, un disc mític de la música underground dels seixanta. Barrett, en plena etapa psicodèlica i contracultural, escriu lletres com Arnold Layne: “Arnold Layne té un estrany costum, col·lecciona roba / Clar de lluna, estenedors / L'afavoreixen / Un gran mirall penjava de la paret / Visió deformada / Petit, mirar a través d'ell / Ara és capturat / una persona desagradable / Ells li van donar temps / Portes ressonen, encadenats per la banda / Arnold Layne / No ho farà més.” Maymí, escriu: “La perversió que destil·la aquesta lletra s'intueix des del primer moment, desconcerta i evoca un món poc corrent. La història que ens explica està inspirada en fets reals. Durant la seva adolescència, la mare de Barrett llogava alguna habitació de la casa a les noies que anaven a una escola femenina de Cambridge. Sovint, la roba estesa de les noies desapareixia... Qui era el responsable? Era Arnold Layne, el mòbil, el transvestisme.” Syd Barrett, l'any 1969, abandonava Pink Floyd i començava una carrera en solitari.
Per una altra banda, Jim Morrison (1943-1971), líder, cantant i compositor del quartet nord-americà The Doors, és un complement generacional de la vida transgressora que van viure molts joves contraculturals dels anys seixanta. Morrison va ser fundador de la banda de rock àcid i l'instigador del nom, que va agafar d'un poema del poeta visionari William Blake.
Morrison era un gran lector de poesia, sobretot de Rimbaud i, a més, des de ben jove n'escrivia, com ara aquest poema: “El xaman dirigia la sessió. Un pànic sensual, / deliberadament evocat per drogues, càntics, / balls, llança al xaman fins a entrar en trànsit. La veu / canviada, moviment convulsiu. Actua com un / boig. Aquests professionals histèrics, escollits / per una inclinació psicòtica, van ser / apreciats en altre temps. Mitjancer entre / l'home i el món de l'esperit. Els seus viatges mentals / establien el punt crucial de la vida religiosa / de la tribu.”
Josep Maymí descriu el paral·lelisme entre tots dos artistes, Barrett i Morrison, ple d'inadaptacions socials i de visions de vegades violentes. Un bon treball de compendi dels fenòmens transgressors marcats per la llegenda, el mite i l'art que fa que encara avui siguin suggeridors i enigmàtics.