cultura

la crònica

La ‘peineta' de Maria Rodés

  • VÍDEO: Vídeo de Marinero de la barca
És capaç de cantar ‘Tres puñales' i sortir de l'escenari fent saltironets

Al final de l'assaig general de Conillet, dijous al vespre al Teatre de Salt, Clara Segura va agrair els aplaudiments cantant Ella, de Chavela Vargas. I la seva interpretació tenia poc de melodrama i més de regal per a l'ànima. La cantautora Maria Rodés també va invocar la Vargas dissabte, abans d'acomiadar-se, en el concert a La Planeta dins Temporada Alta . Els versos de Que te vaya bonito, ranxera que serveix també per mitigar els comiats més agredolços, van sonar a la manera de la Rodés, que fa de la delicadesa el seu tret identitari. En un gènere tan hiperbòlic com és la copla, Maria Rodés s'ha posat la peineta de la candidesa i n'ha fet un disc de relectures, Maria canta copla , que no de versions, del que en el seu moment eren les cançons més populars de la República. I és que la Rodés és capaç de cantar Tres puñales i sortir de l'escenari fent saltironets, de puntetes, com si hagués acabat una funció escolar. Dramatisme? Naturalitat. Per exemple Flor del mal sona entre botànic i aquàtic, amb cors que recorden cants de sirena, o Marinero de la barca té un aire de jota. De les coplas a temes propis com ara Desorden, Mirall i Lejos de Pekín –en la qual cantar en xinès sembla un joc infantil o la sintonia pròpia d'un anime per a nens– i una versió, preciosista, de L'ocell, de Joan Colomo. Al principi, aquesta sensibilitat sonava freda, fins i tot la veu de Rodés no acabava d'empeltar-se de l'ambient. Va ser a partir de Las manos vacías –la primera copla que la cantant barcelonina va conèixer de Lola Flores– que el concert va fer el tomb cap a la intensitat i potència. Especialment destacable Guillem Martorell amb la guitarra elèctrica, amb distorsions que semblaven els esgarips de la folklòrica, i també el mestratge de la guitarra clàssica d'Isabelle Laudenbach, que durant deu anys va ser component de Las Migas. Completaven l'acompanyament el baix Nàtan i el bateria Pep Terricabres. Sense l'histerisme que l'estigmatitza, les coplas de la Rodés sonen despullades però més sensibles que cantades des de la desmesura passional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga

L’Escola de Teatre La Diana estrena ‘Un Dios salvaje’ a El Canal

Salt