Un món rural en perill d'acabar-se

Havent guanyat de manera sorprenent el premi d'Un certain regard a Canes i, suposo que de manera més previsible a la humanitària Seminci, l'Espiga d'Or en el recent festival de Valladolid, El valle de los carneros es presenta com una pel·lícula sobre la vida rural a Islàndia que es basteix sobre dos conflictes dramàtics interrelacionats. L'un és a conseqüència d'una epidèmia que, a través de les autoritats sanitàries, exigeix el sacrifici de tots els ramats ovins en una vall: una economia, lligada a unes formes de vida, està seriosament amenaçada, com, de fet, ho està el món rural a Europa. L'altre té a veure amb dos germans veïns que, per motius apuntats sense explicar-se del tot, fa dècades que no es parlen. Com pot intuir-se, el primer drama canviarà la relació entre els germans, interpretats per dos actors sensacionals, Sigurður Sigurjónsson i Theodór Júlíusson, amb una caracterització que podria fer-los dignes de representar Santa Claus i encara més tenint present que l'acció transcorre per Nadal.

Sense renunciar a l'humor, que crea situacions còmiques prou aconseguides, Grímur Hákonarson (un dels directors de l'emergent cinema islandès) desenvolupa els conflictes d'una manera que pot semblar previsible i, per tant, vista, però ho fa amb certa sensibilitat, sense urgències narratives, concedint moments a la quotidianitat dels germans i a la presència del paisatge, que, a l'hivern, presenta una bellesa desoladora. Potser no aconsegueix transmetre una relació profunda entre els homes i la naturalesa, però el film té una imatge final d'una gran força plàstica i simbòlica. El gir que pren la narració no sorprèn, però sí la seva encarnació visual, de manera que en aquest final hi ha una imatge cinematogràfica (i humaníssima) perdurable.