El cinema dels voluntaris

ºEl 2005 era l'època d'“un altre món és possible”, del “pensa globalment i actua localment”, de l'efervescència antiglobalització. Així s'explica Xavier Bachs que un grup de voluntaris acordés tirar endavant la gestió de l'antic cinema Guinart que va caure, com tants, víctima d'internet i els grans multisala, i que al cap de deu anys el voluntariat s'hagi mantingut fidel en l'explotació del Cinebaix de Sant Feliu. És un petit miracle que aquests dies fa celebració, ja que dijous passat Cinebaix va complir els deu anys de vida i va bufar les espelmes amb bona salut, un cop ha resistit el cop de la digitalització i ha mantingut un públic fidel, tant amb estrenes comercials com amb una oferta independent i d'autor.

Bachs és el president de l'associació Cinebaix, l'entitat que es va constituir el 2005 per gestionar el fallit cinema Guinart. La sala havia resistit 40 anys al centre de la ciutat però va haver de tancar al febrer del 2004, aclaparat pels deutes. El tancament va deixar un buit important en el panorama cultural de la ciutat, tant, que la societat santfeliuenca es va mobilitzar per exigir el manteniment de les sales. La mobilització, però, no va quedar només al carrer sinó que va traspassar les portes de l'Ajuntament. “El teixit social i, especialment, l'Ateneu Santfeliuenc, que ja tenia un cineclub, va ser capaç de convèncer l'equip de govern perquè comprés l'edifici”, explica Bachs. Llavors es va crear l'entitat gestora, que va assumir el cost dels deutes i les instal·lacions, un total de 120.000 euros que van recuperar amb l'explotació del cinema. “Van contractar l'antic porter i la resta ho van portar una quarantena de voluntaris: el bar, la neteja, la contractació de pel·lícules, la venda d'entrades...”, recorda Bachs.

El nombre actual de voluntaris s'ha reduït a una vintena i els contractats ja són dos. La digitalització que va haver d'afrontar el cinema i que va posar fi al cel·luloide ha reduït la càrrega de treball dels voluntaris, però va suposar una càrrega financera que Cinebaix va poder suportar acudint a una empresa que venia el material de segona mà. Tot i així, la digitalització de les sis sales que té el cinema va suposar una despesa de 200.000 euros que Cinebaix va afrontar amb un crèdit de la banca ètica i “un sistema de treball de baix cost”, explica el president referint-se a l'estalvi en sous.

Avui el Cinebaix és un cinema que atrau cada setmana uns 1.200 espectadors que acudeixen a les sales de divendres a dilluns. Aquesta setmana es reparteixen entre l'estrena de Spectre, l'última de la saga de James Bond, i Él me llamó Malala, un documental sobre l'activista pakistanesa Malala Yousafza, que dijous va inaugurar la Mostra de Cinebaix, que exhibirà fins al 15 de novembre 22 pel·lícules de 15 països diferents. El cinema també ofereix un documental mensual, un cicle de cinema i educació i una projecció en directe d'òpera i ballet.

El president de Cinebaix reflexiona sobre aquests 10 anys de vida, en què han passat 150 voluntaris pel cinema i han suposat “un procés que ens ha enriquit molt per la satisfacció que suposa tenir un cinema de proximitat que fa que la gent se senti més de la ciutat”.