cultura

MAGDA PUYO

DIRECTORA DE L'INSTITUT DEL TEATRE

“Hem de formar artistes i també els ciutadans”

“Tenim una responsabilitat nacional en aquest retorn social”

“Si no donem resposta al pensament complex, ens quedem amb el pensament únic, del qual hem de fugir”

EN MANS D'UNA ARTISTA
La por d'alumnes i mestres de l'Institut del Teatre ha estat foragitada. Es temia que es consolidés la direcció del centre per part de gestors culturals. Magda Puyo es reivindica com a docent i creadora. Ara vol conciliar aquestes dues capacitats amb la direcció de l'ens. Suma entusiasme i coneixement de la realitat catalana, així com dels horitzons internacionals.
Hi pot haver un equilibri entre la programació ‘amateur', la d'inserció laboral i la professional
Tot va bé si acaba bé. Tenim moltes ganes que passin coses importants en aquesta casa

Magda Puyo assu­meix la direcció de l'Ins­ti­tut del Tea­tre cons­ci­ent que és un tren que va en marxa. Per exem­ple, diven­dres i dis­sabte es con­voca el II Fòrum d'Arts Escèniques Apli­ca­des: Comu­ni­tat i Salut, que rei­vin­dica l'art com a teràpia a més del ves­sant artístic: musi­co­teràpia, pin­tura mural, dansa comu­nitària o dansa inte­grada... Es tan­carà el cicle amb el mun­tatge del Grec 2015 com a pos­si­bi­li­tat, un tre­ball excep­ci­o­nal i car­re­gat de veri­tat sense fil­tres de joves d'ins­ti­tut. Puyo, bre­gada en mil bata­lles, entre les quals des­taca la direcció del Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Sit­ges, entén que el rumb i la velo­ci­tat s'hau­ran de reforçar perquè l'Ins­ti­tut del Tea­tre sigui capaç de fer el retorn social tant per for­mar futurs artis­tes com per inci­dir cul­tu­ral­ment en la ciu­ta­da­nia. Un repte titànic, una ins­ti­tució cen­tenària.

Her­mann Bonnín, que diven­dres va com­plir 80 anys, va fer una revo­lució a l'Ins­ti­tut del Tea­tre.
Va supo­sar l'entrada de la democràcia a l'Ins­ti­tut del Tea­tre.
Va donar l'opor­tu­ni­tat als artis­tes, que lla­vors mal­da­ven per la super­vivència fent interes­sants tre­balls escènics de cur­tes tem­po­ra­des, d'inte­grar-s'hi com a pro­fes­sors. Això es podria repe­tir avui?
La nos­tra és una situ­ació dife­rent de la dels setanta. Bonnín neces­si­tava un equip nou de mes­tres per for­mar un plan­ter d'artis­tes, no és que els volgués donar feina per resol­dre'ls la manu­tenció; molts d'ells, de fet, eren auto­di­dac­tes. L'obli­gació de l'Ins­ti­tut del Tea­tre és por­tar les arts escèniques d'aquest país a una millor qua­li­tat i inno­vació. Aquest és un país d'artis­tes i, en canvi, som petits per aco­llir tanta cre­a­ti­vi­tat. Hi ha molts ciu­ta­dans que a través de l'art inten­ten enten­dre la rea­li­tat. L'Ins­ti­tut del Tea­tre no pot donar feina a tants pro­fes­si­o­nals; la seva funció és for­mar millor els artis­tes del futur.
L'Ins­ti­tut del Tea­tre vol ser pla­ta­forma dels seus alum­nes. IT Dansa n'és l'exem­ple més clar, però també hi ha altres acords. S'han de man­te­nir?
Ho hem de mul­ti­pli­car per 1.000. Un dels eixos del pro­jecte que vaig pre­sen­tar al con­curs per acce­dir a la direcció de l'Ins­ti­tut del Tea­tre és que hem d'inci­dir en la cre­ació labo­ral (no només des del ves­sant empre­sa­rial). L'escena can­via. Aquest any, per exem­ple, hem creat la pri­mera com­pa­nyia sor­gida de l'escola de tècnics, IT Tècnics, que fa un any de pràcti­ques amb una beca (de moment, als nos­tres tea­tres, i sem­pre res­pec­tant l'àmbit labo­ral). Tenim con­tac­tes amb tea­tres públics i pri­vats. També hi ha sor­tida a través dels pre­mis, com l'Adrià Gual o el del Fre­de­ric Roda (de l'ADB). Hem d'acon­se­guir que els nos­tres gra­du­ats acce­dei­xin a la pla­ta­forma inter­na­ci­o­nal. Ara, els con­tac­tes que tenim són anecdòtics i no res­po­nen al pro­jecte real. S'ha de crear una pla­ta­forma d'esco­les occi­den­tals o euro­pees (tot i que a Àsia hi ha un gran movi­ment ara d'esco­les d'artis­tes, també). Hem de fer un esforç per incloure el con­cepte idiomàtic, que puguin fer tea­tre en altres idi­o­mes (ja no comu­ni­car-s'hi, única­ment). També és l'opor­tu­ni­tat de donar potència al tea­tre físic i visual. Alfred Casas pro­posa que l'Ins­ti­tut del Tea­tre posi una carpa a Tàrrega. Amb això ja donem la pos­si­bi­li­tat als coreògrafs i als de tea­tre visual a ser vis­tos a mig món. A vega­des la solució és més sen­zi­lla i econòmica del que sem­bla. Però s'ha de ser valent i també cre­a­tiu. En aquest país està molt desen­vo­lu­pada la dra­matúrgia tex­tual, però hi ha molt camí per recórrer a l'escena digi­tal i a l'escena física. Ter­rassa, on tenim una sub­seu, resulta que és la ciu­tat audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya. Com pot ser que no hi fem una for­mació en audi­o­vi­sual i escena digi­tal? Totes els espec­ta­cles d'Europa, avui, tenen una gran qua­li­tat tècnica. Nosal­tres encara ho hem de desen­vo­lu­par des de zero.
L'Ins­ti­tut del Tea­tre ha de ser també un espai on nodrir els artis­tes, on poder inves­ti­gar i desen­vo­lu­par idees en futurs espec­ta­cles, no?
Cal desen­vo­lu­par l'àmbit de recerca, però més que en la humanística, que ja ho fan les uni­ver­si­tats, en la per­formàtica. El Canadà i la Gran Bre­ta­nya van molt avançats en això. El Museu de les Arts Escèniques ens diu com va ser el pas­sat, ens recull el pre­sent i ens pro­jecta al futur: és una cata­pulta. L'Ins­ti­tut del Tea­tre, fa uns 20 anys, era un espai de reflexió i d'opinió de les arts escèniques. Amb el desen­vo­lu­pa­ment, s'ha anat per­dent aquesta referència. Ara l'hem de recu­pe­rar. Si no ho fem, l'Ins­ti­tut del Tea­tre no com­plirà la seva missió. Hem de bas­tir ponts de reflexió i debat. Si no donem res­posta al pen­sa­ment com­plex, ens que­dem amb el pen­sa­ment únic, del qual hem de fugir.
Al cos­tat de l'Ins­ti­tut del Tea­tre, en pocs anys, s'han mul­ti­pli­cat els cen­tres supe­ri­ors d'arts escèniques a Cata­lu­nya. Cal com­pe­tir-hi o com­par­tir-hi la feina?
Hi ha dos models d'escola a Europa, prin­ci­pal­ment. Hi ha l'escola ads­crita a la uni­ver­si­tat que con­ce­deix grau uni­ver­si­tari (com és la britànica, prin­ci­pal­ment). També hi ha l'escola que té un caire d'excel·lència. No són estu­dis uni­ver­si­ta­ris però el seu plus és que estan vin­cu­lats a uns tea­tres con­crets. Hi ha un ter­cer model: el d'una escola de pres­tigi, que forma part de la Uni­ver­si­tat de les Arts. La uni­ver­si­tat cata­lana no té en compte les neces­si­tats en les esco­les artísti­ques. Sí que es fa a Angla­terra, que és més fle­xi­ble. Nosal­tres hem de tre­ba­llar l'encaix del grau uni­ver­si­tari amb la fle­xi­bi­li­tat que reque­rei­xen aquests estu­dis. Amb la resta de cen­tres, ERAM, Eolia, Esart i l'Ins­ti­tute of the Arts de Sit­ges, hi hem de tre­ba­llar amb tota la com­pli­ci­tat, però no hem de per­dre de vista que nosal­tres tenim una res­pon­sa­bi­li­tat naci­o­nal.
Ja es va inten­tar tras­pas­sar l'Ins­ti­tut del Tea­tre de la Dipu­tació de Bar­ce­lona a la Gene­ra­li­tat del pri­mer tri­par­tit.
La Dipu­tació de Bar­ce­lona ha fet una feina excep­ci­o­nal: no exis­tiríem si no fos per la mirada super­ge­ne­rosa de la Dipu­tació amb el país. Ara no es tracta de dei­xar la Dipu­tació, sinó de sumar amb les altres dipu­ta­ci­ons i la con­se­lle­ria de Cul­tura per fer un pro­jecte més sòlid.
Com està l'homo­lo­gació dels estu­dis per acce­dir a fer for­mació a ins­ti­tuts, per exem­ple?
Avui, la dansa i el tea­tre no estan con­si­de­rats un cicle d'edu­cació a Cata­lu­nya. Hi estem tre­ba­llant amb el Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment perquè s'ampliï. Això afecta l'Ins­ti­tut del Tea­tre, però també la Llotja, el Taller de Músics... Avui els pro­fes­sors de lite­ra­tura i de gimnàstica són els que donen conei­xe­ments de tea­tre i dansa. És una con­tra­dicció que l'art no es con­si­deri una eina d'edu­cació en un país de tants artis­tes. S'ha de solu­ci­o­nar al més aviat pos­si­ble. Nosal­tres, a més, fem for­mació a mes­tres de primària i secundària perquè es pugui impar­tir aquesta matèria amb una certa pro­fun­di­tat, amb el suport del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment.
El Museu de les Arts Escèniques anirà ara a l'Arnau? Fa uns anys es par­lava de la Casa del Peri­o­dista...
Estem en con­ver­ses. Seria mera­vellós poder recu­pe­rar amb
el MAE l'Arnau, que és un símbol del Paral·lel.
Però també dema­nen que sigui obert a actes del barri i per al barri.
Aquesta és una assig­na­tura que tenim pen­dent: la immersió al barri. Tenim molt bona relació amb el Lliure i el Mer­cat de les Flors, però ens falta bai­xar al Poble-sec; o que ells pugin. L'Arnau faci­li­tarà aquesta tro­bada perquè es des­co­bri­ran les mera­ve­lles del MAE.
De fet, ara hi ha mol­tes ini­ci­a­ti­ves dels equi­pa­ments escènics per tenir visi­bi­li­tat en bibli­o­te­ques, cen­tres cívics, sor­tir de la cen­tra­li­tat bar­ce­lo­nina...
Que­dar-nos en l'alta cul­tura és un con­cepte del segle XIX. El que hem d'inten­tar és que la cul­tura, que és com­plexa, formi part de la vida de la gent del país. Ens hem d'apro­par a la ciu­ta­da­nia i a les asso­ci­a­ci­ons: que cone­guin la cul­tura més ele­vada pos­si­ble. Volem que els nos­tres ciu­ta­dans siguin cul­tes. És indis­pen­sa­ble aquest retorn social de l'Ins­ti­tut del Tea­tre a la soci­e­tat que el manté. L'Ins­ti­tut del Tea­tre ha de for­mar artis­tes i també els ciu­ta­dans. Sobta que no fem més acci­ons a la Xarxa de Bibli­o­te­ques de la Dipu­tació o al CCCB, o al Museu Marítim, o a la Fran­cesca Bon­ne­mai­son, que són equi­pa­ments de la Dipu­tació. Pel que fa a les pro­gra­ma­ci­ons muni­ci­pals, avui que tenen pro­ble­mes econòmics
per bas­tir una pro­gra­mació d'espec­ta­cles, l'Ins­ti­tut del Tea­tre els ha de poder ofe­rir un plus. Hi pot haver un equi­li­bri entre la pro­gra­mació ama­teur, la que per­meti la inserció labo­ral i la pro­fes­si­o­nal. Cap de les tres pot anul·lar les altres.
La feina que s'albira a la direcció de l'Ins­ti­tut del Tea­tre és ingent. Dei­xarà de diri­gir mun­tat­ges?
Em vaig pre­sen­tar al con­curs per ser direc­tora perquè sóc docent i cre­a­dora. Faré menys hores com a docent i també menys de cre­ació, però no ho dei­xaré perquè és el que em dóna ener­gia per tirar enda­vant i em per­met estar en con­tacte amb el dia a dia.
En 100 anys, és la pri­mera dona que el diri­geix.
Hi ha la par­ti­cu­la­ri­tat diver­tida que coin­ci­deixi amb la pri­mera pre­si­denta de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i amb la pri­mera alcal­dessa de Bar­ce­lona. Això vol dir que som nor­mals? No, les dones ens acon­ten­taríem a dis­po­sar del 50% dels llocs de direcció; encara estem molt lluny d'acon­se­guir-ho.
Defensa les quo­tes?
És un dis­curs molt per­vers, perquè s'han fet veri­ta­bles dis­ba­rats per com­plir amb quo­tes. Sim­ple­ment, s'ha de poder valo­rar de la mateixa manera la capa­ci­tat d'una dona i la d'un home. Encara hem de demos­trar molt més.
Han cal­gut divuit mesos per triar nova direcció a l'Ins­ti­tut del Tea­tre. Exces­siu?
Tot va bé si acaba bé. M'interessa el futur. De moment, puc dir que estic molt con­tenta de la reacció d'aco­llida de la gent. Tenim mol­tes ganes que pas­sin coses impor­tants en aquesta casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia