El curs (5)

Una nova lliçó indica als futurs bons escriptors, els que estan cridats a liderar les llistes de vendes i les tertúlies de qualsevol mena i pelatge a tant la peça que aprenguin habilitats vitals.

I la primera pregunta és evident i lògica, què són les habilitats vitals? Ho busco a internet i m'apareix que són coses que han de saber fer els nadons, coses de l'estil de saber nadar. Em temo que ja he fet tard! Però no, no és això, la lliçó en qüestió considera habilitats vitals avivar la passió per la lectura i així anar descobrint nous mons, nous temes, nous interessos. Es veu que del que es tracta és d'adquirir coneixements, gramàtica, vocabulari i bases sòlides sobre temes desconeguts.

De veritat que cal llegir per escriure? No ho crec, i menys si ens atenem al que diu la nova dictadura moderna: les xifres i les estadístiques. Tenim uns índexs  de lectura que farien plorar els copistes medievals (que només en remenaven un) i si a la fredor dels números hi apliquem aquella màxima que afirma que si una persona es menja dos pollastres i l'altra cap, resulta que la mitjana diu que tots dos se'n mengen un, doncs ja som al cap del carrer. Algú llegeix 10 llibres i 9 no en llegeixen cap, i al final resulta que n'hi ha deu que llegeixen.

Per contra, si mirem el Facebook i els taulells de les llibreries, veurem que els escriptors floreixen com margarides primaverals. Abans es deia que si cada poeta es comprés un llibre de poesia cada mes, els poetes serien rics. Ara, com que això de la poesia viu hores baixes i ja no té aquell pedigrí social, la tropa s'aboca directament a la ficció i d'aquesta manera hi ha molta gent que es presenta com a escriptor i que l'únic llibre que ha llegit és el seu (i en alguns casos fins i tot es podria arribar a dubtar seriosament d'aquesta premissa).

Però es tracta de filosofar, es tracta d'aprendre i d'avançar en aquest curs de Com ser un gran escriptor. Busco potenciar les meves habilitats vitals i com que no tinc cap llibre a mà i no n'he llegit mai cap, estic plenament convençut que la lectura, que està sempre en boca de tothom, deu ser un plaer en ella mateixa i que allò que és veritablement important és llegir i que la lectura escollida és sempre un element secundari. Miro al meu voltant cercant coses que tinguin lletres i no trobo res. Em remeno les butxaques i localitzo una capsa de medicament amb els seu corresponent prospecte. Buf, estic salvat! “associa l'acció antihistamínica (antial·lèrgica) de la clorfeniramina maleat amb l'analgèsica i antipirètica de l'àcid acetilsalicílic. La cafeïna contraresta l'estat depressiu que acompanya els refredats, mentre que la vitamina C té un efecte tònic general”.  Gràcies a Sant Francesc de Sales, patró dels escriptors, ja he pogut llegir. Ja sóc un lector! Ja he descobert una habilitat vital.