Bartolozzi torna cinc anys després
El MAMT acull una mostra antològica que repassa la trajectòria del pintor
Cinc anys més tard del seu traspàs, Tarragona obre les portes per rememorar algunes de les peces més conegudes i rellevants del pintor i artista plàstic Rafael Bartolozzi. Fins al 21 de febrer del 2016, el Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) acull la mostra antològica dedicada al pintor, una exposició que vol posar de relleu aquesta figura singular de la pintura que mescla el color amb els elements onírics que basteixen la seva obra.
El recull de pintures que presenta el museu fa un repàs a la trajectòria de Bartolozzi –nascut l'any 1943 a Pamplona, però intrínsecament lligat a la població de Vespella de Gaià (Tarragonès)– i les seves influències i aportacions a partir de les pintures més celebrades de la seva trajectòria, però també les que no són tan conegudes i que van marcar un pas decisiu endavant en la seva carrera.
Tal com destaca la comissaria de l'exposició, Raquel Medina de Vargas, la pintura de Bartolozzi és “intuïtiva, festiva, emocional” i té la capacitat de lligar color i forma, imatge i contingut per formar una obra que és el producte final d'un pintor que, segons Vargas, “mirava les coses i les expressava a través d'una energia creativa total”.
El visitant que s'acosti a l'exposició té l'oportunitat de gaudir d'aquest crit a la creativitat, que empeny a mirar més endins amb crits de colors.
Un escultor del paisatge del Baix Gaià
La petjada de Bartolozzi al Tarragonès i, en concret, al Baix Gaià és fonda i destacable. Des de l'escultura ‘Alfa i Omega. Principi marí '(1999), erigida sobre una estructura de ferro i situada dins del mar a Torredembarra, són diversos els racons de la costa tarragonina que van inspirar-lo en les seves obres, al mateix temps que ell va tancar el tracte oferint diverses peces que avui dia ja formen part del paisatge. De la mateixa manera, és totalment impossible separar la seva figura del municipi de Vespella de Gaià, localitat on va residir durant gairebé trenta anys –dotze dels quals com a alcalde– i que conformava el nucli essencial del seu univers creatiu.