La Guerra Civil, des de l'òptica de Hollywood

«Estic més orgullós d'haver par­ti­ci­pat en la Guerra Civil Espa­nyola que de qual­se­vol altra cosa que hagi fet al llarg dels meus vui­tanta anys.» La frase és d'Alvah Bes­sie (1905-1985), un ide­a­lista nord-ame­ricà que va dei­xar la família per anar a llui­tar per la República espa­nyola. S'hi va estar un any, va ser al front de l'Ebre. No només va atre­so­rar l'experiència per­so­nal, sinó que, de retorn al seu país, no va aban­do­nar mai la lluita en el seu tre­ball com a escrip­tor i guio­nista. La història d'Alvah Bes­sie esdevé fil con­duc­tor d'un relat dels fets expli­cat a gran escala. Al llarg de 91 minuts, Oriol Porta (Lleida, 1959) mos­tra com la Guerra Civil es va con­ver­tir en un feno­men cine­ma­togràfic a Hollywood, fins al punt que més de 50 títols hi fan referència.

La no-inter­venció dels Estats Units, com tam­poc de les democràcies euro­pees, en la guerra espa­nyola, aban­do­nant la República a la seva sort, va pro­vo­car un gran des­encís en ambi­ents artístics hollywo­o­di­ans, en què es van orga­nit­zar cam­pa­nyes de suport i fins i tot es van pagar ambulàncies per al bàndol repu­blicà. Un dels aspec­tes tron­cals del film és la denúncia de com va evo­lu­ci­o­nar el dis­curs cine­ma­togràfic en funció del con­text polític. Els anys qua­ranta, hi havia un sen­ti­ment clara­ment pro­re­pu­blicà, i els guio­nis­tes van apro­fi­tar aquest ide­a­lisme romàntic en les seves pro­duc­ci­ons. El Rick de Casa­blanca (1942) havia llui­tat en la Guerra Civil, encara que la cen­sura espa­nyola es van can­viar els diàlegs (en el doblatge) en què el per­so­natge que inter­pre­tava Humph­rey Bogart adme­tia el seu suport als repu­bli­cans. For whom the bell tolls (1943) apro­fi­tava l'èxit de la novel·la d'Ernest Hemingway. Altres films d'aquesta època són El par­dal cai­gut (1943) i Con­fi­den­tial agent (1945). Tal com érem (1973), amb Bar­bra Strei­sand, recu­pe­ra­ria més tard el mis­satge de suport a l'Espa­nya repu­bli­cana.

L'anti­fei­xisme dels pri­mers anys per la influència de la Segona Guerra Mun­dial i la lluita con­tra Hit­ler es trans­forma més tard, sobre­tot arran del mccarthysme i del pacte entre Eisen­hower i Franco per ins­tal·lar bases nord-ame­ri­ca­nes en ter­ri­tori espa­nyol. És l'època de la cacera de brui­xes i els bri­ga­dis­tes nord-ame­ri­cans que havien estat en la Guerra Civil van esde­ve­nir sos­pi­to­sos de col·labo­rar amb comu­nis­tes. Alvah Bes­sie va ser un dels 10 de Hollywood, grup de guio­nis­tes i direc­tors que van ser vícti­mes de la febre anti­co­mu­nista. Tots ells havien donat suport a la República espa­nyola. Bes­sie es va negar a decla­rar davant del Comitè d'Acti­vi­tats Anti­a­me­ri­ca­nes i va pas­sar gai­rebé un any a la presó.

«Ara es parla molt de memòria històrica, i aquesta pel·lícula era una assig­na­tura pen­dent que teníem», explica Romà Gubern, his­to­ri­a­dor del cinema. Ell és un dels entre­vis­tats que donen cos a la pel·lícula amb els seus comen­ta­ris, jun­ta­ment amb l'actriu Susan Saran­don, els guio­nis­tes Art­hur Lau­rents i Wal­ter Berns­tein, l'escrip­tor Patrick McGi­lli­gan, i Moe Fish­man (1915-2007), que va ser pre­si­dent de l'Asso­ci­ació de Vete­rans de la Bri­gada Abra­ham Lin­coln. També té un paper impor­tant en el docu­men­tal Dan Bes­sie, fill del per­so­natge cen­tral, que ahir va ser a Bar­ce­lona en la pre­sen­tació del film. Es va mos­trar feliç d'haver-hi par­ti­ci­pat, i va subrat­llar l'apor­tació a la memòria històrica d'Oriol Porta a Hollywood con­tra Franco. «És la meva opera prima com a direc­tor, i la més com­pli­cada que a un novell li pot caure», indica Porta, que ha hagut de superar en nou anys mol­tes vicis­si­tuds. A banda del ras­treig d'arxius i els viat­ges per a les entre­vis­tes, asse­nyala que el més car­regós ha estat obte­nir els per­mi­sos per als clips de les pel·lícules reproduïdes. «Era un pro­jecte molt ambiciós per a una pro­duc­tora petita com és Àrea de Tele­visió», indica. Porta con­du­eix la nar­ració fins al retorn d'Alvah Bes­sie a l'Estat per col·labo­rar en el film España otra vez (1969), de Jaime Camino. No es va estar de visi­tar Cor­bera d'Ebre, on va reme­mo­rar la guerra. «Ell tenia un pas­sa­port de la República espa­nyola i no ente­nia que la gent hagués accep­tat la monar­quia en morir el dic­ta­dor», diu Gubern. El film, però, a més de revi­sar els fets històrics con­tra­posa l'espec­ta­dor amb la crua rea­li­tat d'avui. «És un film polític, no volia un final com­pla­ent sinó com­ba­tiu, que lliga el mis­satge de Bes­sie amb els con­flic­tes actu­als», diu el direc­tor.