Santes Creus recupera el Bon Consol
El Departament de Cultura restaura i retorna al seu emplaçament el retaule renaixentista
El retaule renaixentista de la Mare de Déu del Bon Consol ha tornat al monestir de Santes Creus després de la intervenció que hi han fet els tallers del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura. El conjunt, que es trobava en un estat de conservació deficient, s'ha tornat al seu emplaçament original situat als peus de la nau de l'església del monestir. El procés de restauració ha durat quatre mesos i ha estat necessari desmuntar-lo per ser tractat i tornar a instal·lar-lo sobre una nova estructura d'alumini.
El retaule, de petites dimensions, està format per quatre pisos. Consta de predel·la; primer pis amb emmarcament, columnes laterals i talla central de la marededéu; entaulament, i timpà de coronació, amb la imatge del Pare Etern. L'obra, datada el 1602, fa parella amb el retaule de Sant Joan que s'exposa a la banda dreta dels peus de la nau. Encara que d'autor desconegut i d'execució i qualitat força diferent, els dos conjunts mantenen una estructura molt semblant amb un únic carrer i quatre o cinc pisos. En el cas de la Mare de Déu del Bon Consol, va desaparèixer la taula central del retaule, que es va substituir per una talla policromada de mida natural d'una altra marededéu, possiblement d'època posterior.
Les intervencions anteriors al retaule van distorsionar la seva imatge original. L'obra estava força degradada, principalment pel que fa a la capa pictòrica, que no ajudava a la lectura de l'obra primigènia. Tampoc el muntatge forçat d'una fornícula nova, dins del marc en el qual s'havia de col·locar una taula policromada de dimensions considerables, ni la substitució d'aquesta taula per la gran talla d'una marededéu, de data possiblement posterior.
Tampoc ajudava a valorar-la el fet que es troba a prop del retaule de Sant Joan, complet i de major qualitat artística. A més, el cos del conjunt s'havia ennegrit a causa de l'acció del sutge d'espelmes i d'altres residus de brutícia sòlida, de les filtracions i humitats que penetren des de la finestra superior on es trobava, o de les sals solubles procedents del mur que l'acull.
Un acurat procés de recuperació fet en tres fases
La intervenció s'ha portat a terme en tres fases. La primera engloba els tractaments sobre el suport; la segona, els que afecten la capa pictòrica, i finalment, la presentació definitiva del conjunt. Tota la fusta del suport s'ha sotmès a una desinsectació. Atesa la poca afectació estructural, els treballs per recuperar la seva estabilitat física han estat molt puntuals amb resina i fusta de cedre. Pel que fa a la capa pictòrica, s'han fixat les descamacions. s'ha netejat amb sistemes aquosos i químics i s'han refet amb criteri arqueològic les zones intervingudes.
Una de les accions destinades a recuperar al màxim l'aspecte original ha estat l'eliminació de la nova fornícula central del segle XX. Tot i així, s'ha optat per deixar la talla, d'una interessant qualitat tècnica, dins el marc original i amb el fons mural com a única decoració.
El retaule se sustenta al seu emplaçament amb una nova estructura d'alumini anoditzat que alleugera el pes dels pisos inferiors respecte dels superiors.