El 40è premi Martí Dot

El llibre Teologia poètica d'un sol ús (Viena), de l'osonenca Raquel Santanera, acaba d'obtenir la quarantena edició del premi Martí Dot que convoca l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. El premi és un dels més antics, i conjuntament amb l'Amadeu Oller, és la més alta distinció per a un jove poeta de la nostra cultura. Martí Dot (1900-1973) va ser un obrer metal·lúrgic que va destacar per una poesia senzilla i sentida i que va obtenir petits guardons arreu del país.

Dos anys després del seu traspàs, es va fundar el premi per a joves poetes. Al llarg dels quaranta anys l'han guanyat molts dels escriptors consolidats del país. L'última ha estat Raquel Santanera (Manlleu, 1991). Ens ofereix una poesia realista i viscuda, plena de moments epifànics sobre la seva vida quotidiana, amb un pòsit de reflexió, sobretot en la relació existent entre llenguatge i cos. En un dels poemes pot despenjar Jesucrist de la creu i fer-lo patinar per la gènesi, amb observacions que fan pensar com quan diu: “...Jo no sóc la redempció, el pecat de la paraula és més viu que mai.” O un altre entrant al territori de l'aforisme: “T'anuncio amb aquest úter de la cara: / –Papa. / Parint-te. / –Et faré vell: / a imatge i semblança de les síl·labes.” Confesso que cada lectura del llibre el fa créixer. Vaig pertànyer al jurat i ens va convèncer, però no ha estat fins a veure'l imprès que m'he adonat que l'havíem encertat. Santanera pertany a una generació desinhibida, no només als principis religiosos i ideològics imperants, sinó que sap transcendir la protesta i relligar-la dins les estrofes fins a aconseguir artefactes que ens poden acostar a imatges francament dures, que poden remetre a una incursió del punk urbà en el territori rural dels estables i els grangers.

M'agrada també aquest primer llibre de Santanera perquè és ple de referents, però exposats de manera natural, sense enfarfegar. La seva ateologia, d'un sol ús, és una crida, un “udol” més aviat, a una divinitat frustrada i frustrant, que s'erigeix abstrusa en l'interior dels mots que configuren els versos. Diu Mireia Calafell en el pròleg que la distància entre representació i veritat és insalvable. És el camí per on transiten els versos de Santanera, farcits, però, d'humor i ironia.

Coincidint avui, Àlex Susanna ens parla del premi Roc Boronat d'Agustí Vilar, un dels històrics del premi Martí Dot.