Realitat, incertesa i felicitat

Fa 2.500 anys, Hipòcrates, famós metge de l'antiga Grècia, va ser la primera persona que va utilitzar els aforismes, si més no que en quedi constància escrita. Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de manera colpidora o estètica, i, tot i presentar-se com una veritat absoluta, parteix sempre de la subjectivitat de l'autor, la qual cosa el diferencia clarament de les lleis científiques, malgrat que s'enuncien d'un mode similar. Molts pensadors l'han utilitzat en una o altra ocasió per l'impacte que produeix en el lector, al qual commina a reflexionar, ja sigui per compondre tota una obra o com a part de textos més llargs.

Jorge Wagensberg, doctor en física i professor de teoria dels processos irreversibles a la UB, va publicar l'any 2002 un polièdric llibre d'aforismes en el qual qüestiona de manera hàbil, profunda i sobretot molt reflexiva la realitat. Publicat en català el 2003 en una fantàstica traducció de Màrius Serra, acaba de ser reeditat.

El llibre es divideix en quatre parts: la Realitat, la Vida, el Coneixement i la Civilització. En conjunt són més de 550 pensaments sobre la incertesa, molts dels quals sorprenen per la novetat de la perspectiva i per l'agudesa amb què es tracta l'atzar i el temps, els éssers vius i la seva evolució, l'art i la ciència com a formes complementàries de coneixement, o la convivència i la transmissió de saber com a pilars d'una comunitat civilitzada.