cultura
FERRAN RELLA
PRESIDENT DEL CONSELL CULTURAL DE LES VALLS D'ÀNEU
“A través de la cultura hem construït una identitat”
“El premi d'actuació cívica de la Fundació Carulla és un reconeixement a la feina del Consell Cultural de les Valls d'Àneu”
“Vam crear l'Associació de Fallaires d'Isil el 1991 per donar una narrativa a una festa salvatge i autèntica que anava molt lligada a la recuperació de balls i músiques que feia el Dansàneu”
Pallarès combatiu.
Ferran Rella ha dedicat molts esforços a reivindicar la figura d'Hug Roger III, el darrer comte del Pallars, així com el seu castell de València d'Àneu. Potser perquè ell també és un pallarès irreductible que no defalleix en la defensa del patrimoni. “És un personatge de tragèdia grega que va concebre una idea que ens hauria vingut molt bé: que el Pirineu fos un estat independent dins de Catalunya.” També té una mica de Caterina Albert, la dona del comte, que va resistir heroicament el setge dels Cardona. Rella tampoc no es desanima. Ha tardat vint anys, però des d'aquest setembre les restes del castell són visitables
Em vaig pagar els estudis jugant a futbol de lateral esquerre al Ponts, el Gramenet i l'Europa”
Ferran Rella és un nervi. De ben petit, un hermano marista li va treure el nom d'esquirol després de veure com saltava les escales de quatre en quatre. Fins i tot va tenir pressa a néixer i, curiosament, no comparteix data d'aniversari amb la seva germana bessona: ell es va avançar 36 hores. Amb els anys canalitzaria aquesta intensitat envers la cultura. Des del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, del qual és president i fundador, ha dedicat més de tres dècades a recuperar el patrimoni pirinenc. A reivindicar-lo. Entremig, s'ha dedicat a la docència a l'institut Màrius Torres de Lleida, i ha estat director dels serveis territorials de Cultura a Lleida del 2007 al 2011. Aquesta trajectòria ha estat reconeguda recentment amb el premi d'actuació cívica de la Fundació Carulla.
Com ha viscut aquest reconeixement?
Sempre que t'atorguen un premi és una sorpresa. L'he rebut amb molta felicitat perquè és un reconeixement al Consell Cultural de les Valls d'Àneu i, per extensió, al Pallars i al Pirineu. A una trajectòria de més de trenta-tres anys.
Des de l'edat mitjana no s'utilitzava el topònim Valls d'Àneu.
Potser és molt agosarat de dir, però és cert. A partir del 1983 el territori és rebatejat com a Valls d'Àneu, en plural, com se li'n deia –en llatí– a l'edat mitjana. Nosaltres enteníem que no era una vall, sinó que ho vèiem com una fulla, que té un nervi central al qual conflueixen els nervis laterals. Van crear una identitat a partir de la cultura.
Un centenar de publicacions, l'Ecomuseu, Dansàneu, la Trobada d'Escriptors, l'arxiu d'imatges de les Valls d'Àneu... Si mira enrere sent vertigen?
Més que vertigen, m'impressiona comprovar tot el que hem estat capaços de fer. Vam començar treballant en la recuperació del patrimoni lingüístic. La Norma era aquell personatge tan simpàtic que pretenia guarir-nos dels patacs soferts per la dictadura. I nosaltres ens ho vam fer nostre creant un butlletí de normalització que es deia Àrnica, la flor de muntanya que posada en maceració en aiguardent servia per curar-te dels cops. Amb el temps, aquest butlletí esdevindria una revista de cultura pirinenca de la qual es van fer seixanta números i que va rebre el premi Tasis-Torrent.
Les falles estan a punt de ser declarades patrimoni de la humanitat.
Les falles són, potser, la festa més salvatge que es fa al Pirineu, la més autèntica. Vam crear l'associació de fallaires el 1991 perquè faltava dotar aquesta festa ancestral d'una narrativa. Vam fer una exposició a l'IEI i vam aconseguir la catalogació per a les d'Isil de festa d'interès nacional. Va ser una tasca molt lligada al Dansàneu, perquè es van recuperar la marxa dels fallaires i el ball dels bastons.
El mossèn Rella de ‘Les veus del Pamano', de Jaume Cabré, és una picada d'ullet a les Trobades d'Escriptors?
Totalment. És un homenatge molt bonic de Jaume Cabré. Com que durant 18 anys vaig guiar escriptors pel Pirineu, ell va batejar amb el meu nom el mossèn que guiava feligresos pel Vaticà. Vam aconseguir portar 160 escriptors a la muntanya i fer-los escriure un conte ambientat al Pirineu a cadascun d'ells: 18 llibres corals!
Quin record té del seu pas per la política?
Molt bo. Penso que vam fer molta feina. Aconseguir l'1% cultural del Segarra-Garrigues o crear el Consorci del Turó de la Seu Vella van ser fites molt importants. Tenia la sort que el conseller Tresserras tenia sensibilitat envers el territori. Però és una etapa que dono per tancada, encara que això no se sap mai.
Tinc entès que es va pagar els estudis d'una manera poc convencional.
Suposo que sí: jugava a futbol de manera professional. De lateral esquerre. Vaig militar al Ponts, el Gramenet i l'Europa. Corria com un llamp!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.