memòries
Pere Martí i Bertran
La formació d'un escriptor
L'escriptor Pep Albanell (Vic, 1945) feia molt temps que no ens oferia una obra per a adults, potser en bona part perquè en aquesta que ara tenim a les mans, Les fantasies del nàufrag, com queda clar a l'epíleg, hi ha treballat al llarg de gairebé quinze anys. La podem qualificar d'unes memòries d'infantesa novel·lades, “escrites a partir de la memòria, però no pas amb la memòria”, per dir-ho amb paraules del mateix Albanell.
Es tracta, com ens aclareix ben bé al preàmbul, tant d'un homenatge múltiple (a la Seu d'Urgell, en primer lloc, però també a la seva família, les primeres lectures, els llibreters i les bibliotecàries de l'època...) com d'un recorregut literari per la seva infantesa, des dels primers anys a Vic, passant per tota l'etapa de formació a la Seu. I dic recorregut literari perquè l'autor ens ho deixa ben clar, i en més d'una ocasió: “M'he basat en ells però els he transformat segons m'ha convingut en funció del rendiment narratiu i l'eficàcia expressiva.”
I no hi ha dubte que ho ha aconseguit, que el llibre funciona narrativament parlant i que alhora és un plaer llegir-lo per la riquesa del lèxic, pels jocs lingüístics que tant agraden a l'autor de La guia fantàstica i, sobretot, perquè ens retrata una època especialment grisa, la dècada de 1950 en una ciutat provinciana, i a més clerical i militar, la Seu d'Urgell. I ho fa deixant de banda la nostàlgia, el paradís perdut a què massa sovint ens tenen acostumats els llibres de memòries infantils narrats des de la maduresa.
Pep Albanell no dubta a presentar-nos el protagonista com un nen introvertit i solitari, amb les dificultats d'un nouvingut per integrar-se en un món que és molt diferent del seu i del qual se sent rebutjat (per la seva timidesa, pel seu accent diferent...), com tampoc no dubta de presentar-nos una escola i una societat d'allò més classistes i autoritàries. Sempre, però, amb uns tocs d'humor i d'ironia que sovint ens fan somriure i en alguns moments riure i tot, i que com a lectors agraïm.
Valors i coneixements
És en aquest món on Pep Albanell es forma com a escriptor, i això és, a parer meu, el que ha volgut destacar l'autor: la seva formació com a escriptor, que va lligada sobretot a uns valors, que li transmet fonamentalment la família, i a uns coneixements que li transmeten uns personatges aparentment insignificants, però que adquireixen un gran pes en la seva formació: la bibliotecària Pilar Poch i el llibreter Miñambres. L'escola hi intervé d'una manera molt tangencial, per no dir castradora. Perquè si una cosa ens queda clara, un cop llegit Les fantasies del nàufrag, és que un bon escriptor ha de ser molt bon lector, molt bon corrector i crític dels propis textos, molt bon observador del que l'envolta i, encara, una persona que s'ha d'interrogar sobre tot i sobre tothom, començant per ell mateix. Almenys aquesta és la proposta d'Albanell i Déu n'hi do el resultat que li ha donat, com ho proven aquestes memòries novel·lades i el centenar d'obres que ha publicat.