Amor i humor a la cambra de gas?

Martin Amis es deleix per la controvèrsia, la polèmica, i es planteja cada nova obra com un repte. Amb aquest nivell d'exigència, no és estrany que després de més d'una dotzena de novel·les escrites i de portar l'etiqueta de provocador de les lletres britàniques, els desafiaments siguin cada cop més difícils. Del compromís sorgeix l'últim artefacte creat per l'escriptor d'origen gal·lès, una novel·la sobre l'Holocaust, sens dubte el genocidi més documentat de la història. Però es pot fer ficció sobre un tema (el tema!) tan complex i indigest, i del qual ja se n'ha escrit tant? Fa anys que l'autor de Camps de Londres (1989) i Tren nocturn (1997) està obsessionat amb la barbàrie nazi, se n'ha documentat i ja s'hi havia acostat a La flecha del tiempo (1991), en què relatava la vida d'un nazi a l'inrevés. És a dir, començava per la mort i anava cap enrere.

Amb La zona d'interès, en canvi, se situa per primera vegada en el lloc de les víctimes amb una trama molt Amis, empesa per tres veus narratives. La novel·la planteja un triangle amorós encapçalat pel nebot del secretari personal de Hitler, enamorat de la dona del dirigent d'un camp de concentració imaginari. Aquest personatge s'inspira en un repulsiu comandant d'Auschwitz que va escriure les seves memòries i és el segon eix d'una història que es completa amb el jueu Szmul, un sonderkommando que col·labora amb els exterminadors i que fa el que sigui per tenir un dia més de vida.

Com treure l'olor de carn humana o com fer desaparèixer els cossos són algunes de les escenes quotidianes que s'encadenen amb un costumisme esparverant en aquesta sàtira que recrea un ambient malaltís i putrefacte i que recorre a la ironia per retratar el patetisme de les recepcions refinades dels jerarques nazis. Però sobretot l'obra planteja si pot existir l'amor en l'aberració dels camps de la mort. Per saber-ne la resposta cal llegir aquesta novel·la grotesca sobre l'Holocaust, escrita per al públic del segle XXI amb referències a altres aproximacions a l'horror com el pessimisme de l'italià Primo Levi.

Tot i l'ambició del projecte, Amis no deixa que el lector es posi en la pell dels protagonistes. Li blinda l'entrada i només li permet mirar pel forat del pany els extrems de la conducta humana. I això que des de la polèmica, com en la pel·lícula El hundimiento, és una bona manera per intentar acostar-se a la maquinària de la mort. Avui som conscients de l'horror de l'Holocaust i també sabem que, per desgràcia, no és l'únic espai de tragèdia. En tenim d'altres. Per això cal no deixar de visitar literàriament Auschwitz, un lloc on no hi havia perquès, encara que el resultat no sempre sigui el desitjat.