El retorn dels jedis

George Lucas explicava que La guerra de les galàxies es va concebre per omplir un buit, per entretenir els nens de 10 o 12 anys que ja no tenien pel·lícules de l'Oest o de pirates per anar a veure. “Disney havia abdicat del seu regnat sobre el mercat infantil i res no l'havia reemplaçat”, deia el cineasta. Trenta-vuit anys després d'aquell film, i una dècada després que s'estrenés la sisena pel·lícula de la saga galàctica, arriba als cinemes el setè episodi, Star Wars: el despertar de la força, precisament de la mà de l'estudi Walt Disney.

La història galàctica iniciada per George Lucas té una data clau: el 30 d'octubre del 2012 Disney anuncia la compra de Lucasfilm per uns 4.050 milions de dòlars, i el rellançament de la saga de Star Wars amb nous episodis. Una mena de Big Bang a escala audiovisual, del qual ara ens arriba el primer episodi, però que es desplega en altres superproduccions que ja s'estan preparant. Lucas, home d'ull clínic per als negocis, va vaticinar la nova expansió galàctica: “La mida i l'experiència de Disney donen a Lucasfilm l'oportunitat d'obrir nous camins en cinema, televisió, mitjans interactius, parcs temàtics, entreteniment i productes de consum.” En resum, que l'estrena d'El despertar de la força (també doblada al català) només és el primer d'una llarga sèrie d'esdeveniments galàctics, que pot competir amb al cinema de superherois.

J.J. Abrams, creador de la sèrie Perdidos i director de les adaptacions al cinema de Star Trek, té un prestigi i una passió pel cinema d'aventures espacials que van com l'anell al dit per a un projecte d'aquesta naturalesa i envergadura. Precisament el compromís amb Star Trek i la seva condició de fan absolut de Star Wars (amb el respecte reverencial que comporta) van fer que s'hi negués inicialment. Però aviat el van convèncer, i el gener del 2014 ja havia enllestit un guió amb Lawrence Kasdan. L'acció se situa 30 anys després de la batalla d'Endor, vista al sisè episodi, El retorn del Jedi (1983). Un misteriós guerrer amenaça la pau, i l'esperit de l'Imperi reviu amb el Primer Orde. Dos joves, Rey (Daisy Ridley) i Fin (John Boyega), s'interposaran als seus plans.

No se sap gaire cosa de Star Wars: el despertar de la força, que s'estrena en première mundial demà a Los Angeles, i entre el 16 i el 18 de desembre a tot el món. El secretisme que ha envoltat el projecte obliga a construir una mena de puzle amb la informació desvelada, ara amb un tràiler, ara en una convenció de fans de Star Wars, o perquè un actor ha deixat anar alguna frase. J.J. Abrams justificava el secretisme en una entrevista al Daily Telegraph: “Hi ha una mena de puresa que es preserva pel fet de no saber tots els detalls. Vivim en un món d'informació contínua i ens impulsa el desig de conèixer-ho sempre tot. Està bé recordar de tant en tant que no prendrem cap mal pel fet d'esperar i descobrir.”

No és casualitat que Abrams triés Lawrence Kasdan, el guionista de L'Imperi contraataca i El retorn del Jedi: situar com a referent els episodis IV, V i VI, estrenats entre el 1977 i el 1983 és la pedra angular d'aquesta proposta, que vol fugir dels excessos digitals que es van cometre als episodis I, II i III (estrenats entre el 1999 i el 2005). Ho explicava el juny passat a Barcelona l'il·lustrador Christian Alzmann a la fira d'efectes visuals b'Ars. Col·laborador de Lucas i ara de J.J. Abrams, Alzmann va explicar que “als anys 90 hi havia el boom de les noves tecnologies digitals i tothom les volia utilitzar; per al nou episodi, més aviat apliquen a cada problema la solució que més convingui, digital o física”. Altres informacions confirmen que s'ha potenciat el rodatge en localitzacions reals i l'ús de maquetes. Kathleen Kennedy, directora general de Lucasfilms i productora d'El despertar de la força, va explicar que el setè episodi tindrà menys efectes especials, més història i la voluntat de tornar a l'essència de la saga original. “Si no tens una gran història i uns grans personatges, els efectes especials no serveixen de res”, va dir la productora a Essen, i va expressar la voluntat de “retrobar el sentiment de les pel·lícules antigues, combinant decorats naturals i objectes que es poden tocar i sentir amb els efectes especials digitals”.

Dos joves londinencs protagonitzen el nou episodi de Star Wars: Daisy Ridley, una actriu de 23 anys gairebé debutant, que en un càsting que va durar 7 mesos es va imposar a contrincants com Jennifer Lawrence, i John Boyega, actor negre que es va donar a conèixer amb Attack the block, premi del Públic de Sitges el 2011. Adam Driver (Frances Ha, Mientras seamos jóvenes) interpreta el malvat Kylo Ren; quatre actors de Joc de trons (Gwendoline Christie, Jessica Henwick, Mark Stanley i Miltos Yerolemou) encarnen diferents papers secundaris, i destaca el retorn de les tres estrelles de la saga original, ja envellits: Harrison Ford (Han Solo), Mark Hamill (Luke Skywalker) i Carrie Fisher (Leia). John Williams, creador de la mítica banda sonora de la saga, ha compost també la música del setè episodi.

Les expectatives comercials de tot plegat són enormes. El primer tràiler es va veure 40 milions de vegades en 3 dies. El segon ha batut un rècord registrat pel llibre Guinness: 30,65 milions de visionats en 24 hores, el passat 16 d'abril. Tot apunta a rècord. Fins i tot la crítica pot ser tan benvolent com ho va ser amb J.J. Abrams quan va estrenar Star Trek i Star Trek: en la oscuridad. Però és difícil que convenci els enemics més acèrrims de la saga, que no li perdonen la vocació d'arribar a públics infantils. Paul Schrader, guionista de Taxi driver i Toro salvatge, afirmava fa uns anys: “La guerra de les galàxies va ser la pel·lícula que va devorar el cor i l'ànima de Hollywood. Va crear la mentalitat del còmic de gran pressupost.”