Barres (quatre) i estrelles

De menut tenia molt mitificada la manera de viure dels nord-americans. Sobretot, dels nens nord-americans. Em feien enveja perquè m'agradaven molt les seves llars. En els tebeos que publicava l'editorial mexicana Novaro, personatges, com Daniel (el trapella), Periquita o la petita Lulú vivien en casetes unifamiliars amb jardí i podien sortir sense cap problema al carrer, on es trobaven amb la colla. Com també ho feia Charlie Brown. Vivien a la ciutat, anaven a prendre soda, muntaven paradetes de venda de llimonada, però tenien tots els avantatges d'habitar al camp, com ara poder muntar una cabana sota la capçada d'un arbre.

Aquest mite a poc a poc es va desfer (el món de la ficció me'l va crear, el món de la ficció me'l va destruir) quan en aquestes barriades dels afores vaig descobrir veïns tan indesitjables com ara Freddy Krueger (concretament al carrer Elm). També vaig adonar-me que l'aparença tan casolana d'aquests suburbis amb olor de barbacoa i gust a sucre candi podia ser una falsa façana darrera la qual s'amagaven fets tan tèrbols com el de trobar-se una orella (Blue velvet, de David Lynch).

Acabo de llegir un llibre que des de la realitat m'ha confirmat tot el que tenen de bo i de dolent les barriades residencials americanes i que des de la ficció havia descobert. L'obra es titula Look at això (Cossetània Edicions) i l'han escrit la meva amiga Anna Garcia i el seu marit Albert Elfa (permetem, Albert, una certa jerarquia a l'hora de citar-vos). La Garcia és periodista. L'Elfa també. Segurament el coneixen força per les seves cròniques a TV3 des d'Estats Units, de, per exemple, les inundacions a Nova Orleans o la campanya del camí a la presidència d'Obama. La Garcia no és tan mediàtica (el primer cop que la vaig veure va ser al bar de la facultat, i després de la carrera, a la redacció d'El País) però és tan bona periodista com l'Elfa. Són parella, tenen dos fills i el llibre que han escrit és fruit de l'estada de quatre anys als Estats Units.

Look at això és un llibre entretingut, que es mou entre la crònica de viatges, la novel·la gràfica (però sense dibuixos) i l'assaig. Les seves vivències personals serveixen perfectament per fer un retrat de la societat americana del trànsit de l'era de Bush a la d'Obama.

L'Elfa aporta el seu coneixement de primera mà de la vida política del país. La Garcia, la part més lligada a la vida familiar dels nord-americans, perquè ella, des del seu barri residencial de la ciutat de Chevy Chase (al comptat de Montgomery, a l'estat de Maryland, i a tan sols deu quilòmetres de Washington) es va fer càrrec d'atendre la vida escolar dels seus fills i les obligacions socials que implica viure en una comunitat neta i ensucrada, on tothom saluda i reben els nous veïns amb un pastís de poma. Tot com en les millors comèdies. Però, com s'explica en el llibre, hi ha una mica de miratge en el fet que les portes i les finestres estiguin obertes i sense cortines. Sempre hi ha uns ulls que et vigilen disposats a denunciar-te si fas qualsevol cosa que sigui sospitosa (la sospita recau en qualsevol fet que no estigui programat en el seu codi de comportament). Anna Garcia i Albert Elfa expliquen molt bé l'estrès dels nostres dies que a Amèrica s'expressa de manera hiperbòlica. Famílies neguitejades per poder pagar la seva assegurança mèdica o per estalviar per a la universitat del fills.

Ara, la Garcia i l'Elfa han fet les maletes. La corresponsalia a Israel en té la culpa. Tinc curiositat per saber com viuen a Jerusalem. Espero un nou llibre.