El tot i el no-res

Hi ha poetes que a més de dominar l'art de la paraula en la seva obra saben descriure les dels altres. Un cas excepcional és el de Mark Strand, mort fa un any i al qui vam tenir l'ocasió de sentir al Festival Internacional de Poesia del 2012. Entre els poemes que va seleccionar per llegir al Palau va triar la prosa La misteriosa arribada d'una carta inusitada, que podrien haver signat Poe, Borges, Bécquer o James, per la unió entre minimalisme i profunditat de camp. Explica que quan torna a casa després d'un dia de feina es troba sobre la taula una carta del seu pare, mort quaranta anys abans. No explicaré res més. El poemes de Strand sovint et deixen noquejat i es mouen en un interregne de gèneres. Retrata mons fascinants, en definitiva, explica històries.

La rigorosa editorial Turner ha presentat aquests dies un volum d'assajos i escrits de Strand sobre altres autors. El premi Nobel Joseph Brodsky –de qui sí disposem en català de l'obra completa publicada per 1984– va dir d'ell que la seva poesia li havia ofert “molts moments de felicitat gairebé física”. És la sensació ben ajustada que et deixa aquesta literatura dels sentits. La lectura del volum Sobre nada y otros escritos té moment senzillament fastuosos. Precisament té una petita introducció a Brodsky sobre l'equívoc que es va generar quan van començar a considerar-lo un poeta americà –recordem que va ser expulsat de la Unió Soviètica per parasitisme i el Nobel el va guanyar amb bandera dels Estats Units, tot i considerar-se un poeta rus–. Strand argumenta que la poesia de Brodsky no s'assembla a la de cap poeta anglosaxó i que sempre se situa en un context de conjuntura històrica, a més dels continuats referents autobiogràfics, des dels amors als exilis passant pels records o les fascinants recreacions barroques dels paisatges de Venècia. El final de l'article és per treure's el barret: “Al llegir Brodsky ens adonem que al final no es pot saber res, però que totes les coses existeixen en una cadena de contextos interminable. Potser per aquest motiu el món sembla molt més gran en la poesia de Brodsky que en la de cap altre poeta que està publicant en aquest moment.”

En la frontera entre el conegut i el desconegut es va moure l'obra de Mark Strand. Les dualitats el feien familiar i, alhora, estrany. Amic i, alhora, irreverent o distant. Un cim de la poesia moderna.