Feministes de l'acció directa

La traducció de Suffragettes, títol original del film dirigit per Sarah Gravon, en Sufragistas bandeja el fet que, a diferència de les moderades suffragists, les rebels suffragettes van decidir passar a l'acció directa a l'Anglaterra de primers del segle XX amb una metodologia pròxima a part dels grups anarquistes i arran de la frustració pel fet que una comissió parlamentaria va rebutjar la petició del dret femení al vot. En tot cas, els seus actes violents, les seves accions de sabotatge, evitaven les víctimes humanes si s'exceptua la possible autoimmolació d'Emily Davidson que, amb conseqüències mortals en ser atropellada, va posar-se davant d'un cavall a galop del rei Jordi V durant el derby d'Epsom el 4 de juny del 1913. Apunto que possible perquè s'ha considerat que va ser un suïcidi reivindicatiu, però també que la suffragette volia cridar l'atenció sobre la seva causa sense buscar la mort.

Fos com fos, amb la mort d'Emily Davidson, que va ser filmat per un noticiari i va tenir un gran impacte, acaba aquesta pel·lícula sobre el moviment de les sufragettes que, per tant, fa present algunes de les seves figures reals, com ara la líder Emmeline Pankhurst (interpretada de manera testimonial, com si volgués donar suport a la causa o al film, per Meryl Streep, que apareix en una sola seqüència) i la farmacèutica Edith Margareth Garrud, reconvertida nominalment en Edith Ellyn i encarnada per Helena Bonham Carter. El protagonisme recau, però, en un personatge fictici anomenat Maud Watts, una obrera interpretada per Carey Mulligan que experimenta una conversió a la causa de les suffragettes sense tenir una consciència feminista prèvia i ni tan sols social. En tot cas, potser arrossega una ferida i un malestar que s'insinua amb el fet que va ser objecte de l'abús del seu capatàs. És amb aquest personatge central que, amb una nova interpretació desmenjada i avorrida de Mulligan, la narració de Sufragistes fa aigües perquè la conversió és més forçada (a través dels mecanismes del guió d'Aby Morgan) que creïble i deriva cap a tota mena de recursos melodramàtics per dur el personatge a una situació límit.

El tema, amb la simpatia que inspira la causa, sempre està per sobre de les formes cinematogràfiques i, a més, es desaprofiten elements substanciosos que es fan presents: l'ús de la fotografia per al control policial i la incidència del cinema a l'època amb la seva capacitat d'enregistrar els fets reals.