‘Gavarres' s'apropa a gent que ha vingut de lluny
Dedica el dossier a persones d'altres cultures que han escollit viure aquí
Un gelater sicilià de Torroella de Montgrí; un venecià veí de Tossa; el pintor Tano Pisano, que viu a Palafrugell; uns suïssos establerts a Sant Feliu de Guíxols; una alemanya que viu a Montnegre; una independentista catalana nascuda al Ruhr; el flamenc que va començar la urbanització del Mas Nou a Platja d'Aro; una irlandesa que viu a Santa Cristina d'Aro; un exquiosquer de la plaça Independència de Girona vingut d'Anglaterra; un senegalès que fa trenta anys que viu a Sant Pere Pescador, o el primer coreà que es va instal·lar a Salt. Tots ells, com molts altres, són persones que des d'estats llunyans s'han establert a casa nostra i han participat de la vida dels pobles d'acollida, entre el Montgrí, les Gavarres, l'Ardenya, les muntanyes de Begur i la plana de la Selva. I són ara protagonistes del dossier –de 45 pàgines– Vinguts de lluny de la revista Gavarres (número 28).
Entre altres reportatges que s'hi publiquen, destaca la conversa amb l'historiador Jordi Frigola, el retrat de família de les tres generacions que han viscut a Can Salelles de Sant Llorenç, el perfil de Josep Ros del mas Blanc d'Ullastret, la tossenca Maria Esteban que va regentar l'Hotel Sant Pere, el caldenc Generós Ciurana i Conxita Casadevall de Can Muixac de Cassà de la Selva. Pel que fa als indrets, la mirada es fixa als Àngels i Fornells.