Ramon Casas, el modern

Un dels tòpics més repetits sobre Ramon Casas (1866-1932) és què hauria passat si, en lloc de ser català, el pintor modernista hagués estat francès. Doncs, encara que tornem a un segon tòpic, de ben segur Casas, 150 anys després del seu naixement (que es compleixen precisament avui), seria un artista molt més internacional del que ha estat. I això que Casas, en vida, va fer les Amèriques, i quan a fora el descobreixen sorprèn ben gratament. En gairebé totes les crítiques de l'exposició Barcelona & modernitat: de Gaudí a Dalí, que es va veure al Metropolitan Museum de Nova York el 2007, es parlava de Casas com una de les sorpreses de la mostra. A The New York Times, el crític Michael Kimmelman escrivia que “Casas va ser millor que Picasso durant molts anys”.

Constructor d'icones, dibuixant excel·lent, glamurós i sensual a l'hora de retratar la dona (el seu tema preferit) però també contundent i social quan pintava obres com ara La càrrega i cartellista i il·lustrador eficaç, Casas va ser bàsicament un home modern per a la seva època, en l'art i en la vida. De fet, Casas és un símptoma, en l'àmbit de la pintura, de l'esplendor de l'art català en el tombant dels segles XIX i XX. I, evidentment, no estava sol: Isidre Nonell, Santiago Rusiñol, Anglada Camarasa i molts altres el van acompanyar en aquest camí.

Per sort, Casas és a l'abast de la mà per a qualsevol aficionat a l'art que vulgui visitar les seves obres. El gran museu de Casas és sens dubte el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que en la nova presentació del modernisme fa brillar gairebé amb la mateixa intensitat tant la seva faceta de pintor com la de cartellista i dibuixant. Però hi ha obres mestres del pintor barceloní a l'accés de tothom al Museu de Montserrat, als Museus de Sitges, al Museu Comarcal de la Garrotxa a Olot, al Museu del Modernisme de Barcelona...

L'última de les grans exposicions retrospectives de Ramon Casas va tenir lloc el 2001 al MNAC, raó que ara argumenta el museu de Montjuïc per no organitzar cap exposició del pintor barceloní al llarg de la commemoració del 150è aniversari del naixement de l'artista al llarg del 2016. L'Any Casas, impulsat des del Departament de Cultura de la Generalitat, està, però, encara molt a les beceroles, amb nombroses activitats que encara estan per lligar. “Hem fet una mica tard”, admet l'acabada de nomenar comissària de la commemoració i directora-gerent dels Museus de Sitges, Vinyet Panyella, que calcula que la programació de l'Any Casas es podrà presentar a finals de mes o a principis de febrer.

No obstant això, hi ha exposicions que ja es poden anunciar. Una oportunitat única per a molts visitants serà la de poder entrar al Cercle del Liceu, institució que exposa a les seves estances una col·lecció meravellosa de Casas. En aquest cas, el Cercle obrirà les portes al públic general a la primavera amb motiu d'una exposició centrada en la figura de Júlia Peraire, la gran model i musa de l'artista, a qui va conèixer el 1906 quan era venedora de loteria, i amb qui es va casar el 1922.

Exposició a Sitges

El Museu de Maricel de Sitges, d'altra banda, prepara una exposició, Ramon Casas, la modernitat anhelada, comissariada per Ignasi Domènech, dels Museus de Sitges, i Francesc Quílez, del MNAC, que explorarà especialment “com Casas buscava els aspectes de la modernitat i com els transmetia”.

El tema de l'exposició, que podria ser itinerant gràcies a un acord amb la Fundació La Caixa, s'inscriu totalment en l'objectiu principal de la commemoració: “Realitzar un relectura de Casas, amb ulls del segle XXI, sobretot tenint en compte que la seva figura i obra han estat ja àmpliament estudiades.” A Sitges també està previst organitzar itineraris sobre Casas, dins del Cau Ferrat i el Museu de Maricel.

També està confirmada per part de l'organització de l'Any Casas l'edició en facsímil de les cròniques de Santiago Rusiñol des de París sota el títol Desde El Molino, il·lustrades per Casas. Es tracta d'un conjunt d'articles escrits entre el 1890 i el 1892 i publicats a La Vanguardia.

El Museu del Modernisme de Barcelona, d'altra banda, ha adquirit el domini web Ramoncasas.cat, que està previst que estigui operatiu des d'avui mateix com a tret de sortida de la commemoració. El centre està també preparant dues exposicions per a l'Any Casas. El 10 de març, coincidint amb el sisè aniversari del museu, s'inaugurarà una retrospectiva del pintor, que ocuparà tot el museu, amb obres de la seva col·lecció privada i préstecs de fora. La intenció és “demanar obres icòniques”, explica Gabriel Pinós, responsable d'aquest museu privat del carrer Balmes.

Casas i Mario Testino

El museu, que també col·laborarà amb l'exposició del Cercle del Liceu, es planteja un altre repte encara per lligar, amb un projecte expositiu “més fresc”, que pretén “establir un paral·lelisme entre l'obra de Casas com a il·lustrador i la fotografia de Mario Testino, conegut per les seves fotografies de moda i publicitat.

A més de les dues exposicions, des del Museu del Modernisme també s'organitzaran itineraris ciutadans pels espais per on es va moure Casas i guies sobre el tema, incloent-hi llocs no barcelonins com ara Sitges (on va tenir casa també) i el monestir de Sant Benet, a Sant Fruitós de Bages.

En aquest complex de Món Sant Benet, on el pintor tenia una casa d'estiueig, ja tenen lloc pràcticament diàriament visites guiades sobre el pintor. La Fundació Catalunya La Pedrera, que gestiona el complex, segurament hi afegirà més activitats amb motiu de l'Any Casas.

En canvi, un dels projectes previstos per al 2016 i que no veurà la llum de moment és l'elaboració del catàleg raonat de dibuixos de Casas, que impulsa el Museu del Modernisme, amb un equip encapçalat per Isabel Coll.