Un cap de setmana en què ve de gust suïcidar-se

Vilaplana ens proposa un joc narratiu a l'estil de l'Agatha Christie de Deu negrets, entre d'altres exemples, però afegint-hi un to gairebé existencialista. La trama d'Un sepulcre de lletres minúscules ens mostra vuit personatges molt heterogenis que es tanquen voluntàriament en una casa de camp per suïcidar-se. No de manera col·lectiva, com en un ritual de secta. No, cadascú quan vulgui, quan estigui preparat i amb mètodes diversos. Han acceptat una mena de pacte que els ha proposat a tots el mateix home, al qual anomenen l'Enterrador.

Els capítols estan encapçalats pel nom d'un dels vuit personatges, quatre dones i quatre homes, i coneixem amb detall les circumstàncies que els han dut fins a la situació on són: una ludòpata, un pederasta, una prostituta drogoaddicta, un maníac depressiu, una immigrant que vol una vida millor per al seu fill, una dona gran que agonitza de càncer, un empresari d'origen humil i un altre que va perdre un fill i no s'ho perdona. Alguns compliran el pacte...

És la típica obra que pot decebre si al final no se'ns explica qui és l'Enterrador, quines motivacions té, com és que coneix amb tanta precisió els conflictes de cada personatge, etcètera, però Vilaplana no ens deixa penjats. Argumenta tot plegat amb solvència. A més, la resolució pot ser considerada un complement, perquè el que acaba tenint més pes és la psicologia dels personatges i el panorama social que ens ofereix l'autor a través d'ells. Tot narrat amb molt de gust, un ritme adient i editat de manera exquisida.

Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969), poeta, novel·lista per a adults, i també per a públic juvenil, ens ofereix una novel·la molt recomanable.