La rumba catalana com a eina didàctica, a Girona
L'artista francès Gabi Jiménez treballa amb alumnes de la Font de la Pólvora ‘Els colors de la rumba catalana'
Preparen un gran mural, amb alumnes de Perpinyà i del Prat de Llobregat
“Els nens i nenes gitanos no coneixen la història del seu poble, i el nostre objectiu és aconseguir que prenguin consciència de la seva pròpia cultura mitjançant la rumba catalana, com a part important de la identitat dels gitanos”, diu l'artista plàstic francès Gabi Jiménez , que ahir va visitar l'escola Font de la Pólvora per treballar amb els alumnes de 5è i 6è curs del centre gironí durant un parell d'hores en els preparatius del projecte Els colors de la rumba catalana. Aquest projecte transfronterer està impulsat per l'Escola de Música Moderna de Girona, la Casa Musicale de Perpinyà i l'Escola Municipal de Música del Prat de Llobregat , i és part de les iniciatives que preparen el terreny per a la presentació de la candidatura de la rumba catalana com a patrimoni immaterial de la Unesco.
Uns 120 alumnes de Girona, Perpinyà i el Prat de Llobregat participen en diferents sessions, conduïdes per Gabi Jiménez: tres a cada centre, repartides entre el novembre passat, aquesta setmana i el febrer vinent. En el cas de les escoles Font de la Pólvora i La Miranda de Perpinyà les sessions estan més centrades en el dibuix i la pintura, mentre que al col·legi El Prat 1 treballaran sobretot la part musical. Els dibuixos dels joves participants en el projecte s'escanejaran i amb ells Jiménez crearà un gran llenç de tres per dos metres i mig que s'exposarà en espais ben visibles de les tres ciutats participants. Al seu costat, un codi QR permetrà als vianants escoltar les rumbes i els cants flamencs enregistrats pels alumnes del Prat. El resultat final d'Els colors de la rumba catalana començarà la seva itinerància per les tres ciutats a partir de principi d'abril, coincidint amb la Setmana de la Rumba, i està previst que arribi a Girona al maig.
Cugat, rei de la rumba
En el context de l'Any Xavier Cugat, que commemora des de l'octubre passat a Girona el 25è aniversari de la seva mort –conegut com al Rumba King durant la seva etapa de més celebritat als Estats Units–, el músic gironí serà un dels grans protagonistes d'aquesta gran obra artística col·lectiva. A més, com recorda la directora de l'escola Font de la Pólvora, Pilar Marco, Cugat està enterrat al cementiri de Girona, molt a prop d'aquest barri gironí.
“Vaig dir que sí de seguida a la proposta de participar en el projecte perquè, d'aquesta manera, els nostres alumnes poden veure que són prou capaços de fer coses i mostrar-les a la resta de la població. Ells són el futur d'un barri sovint oblidat i iniciatives com aquesta poden fer pujar la seva autoestima”, afirma la directora.
La guitarra i la senyera
Acompanyat pel director de l'Escola de Música Moderna de Girona, David Coll, i pel director adjunt de la Casa Musicale de Perpinyà, Hervé Parent, Gabi Jiménez va començar la sessió d'ahir mostrant als alumnes gironins com dibuixar una composició que incloïa un cajón flamenc, una guitarra, un barret cordovès i una senyera catalana, al costat d'un estenedor de roba, en una curiosa combinació de símbols de diferents cultures i elements de la vida quotidiana del barri.
Gabi Jiménez, que resideix a París i que ha exposat les seves obres a la Biennal de Venècia, és actualment el pintor d'ètnia gitana més guardonat al món, i també és un activista social molt centrat en l'àmbit educatiu i associatiu. La seva obra, tan colorista com compromesa, ja es poder veure la primavera passada en una exposició a la Casa de Cultura de Girona, també dins de la Setmana de la Rumba.
“A l'Estat espanyol hi ha dues velocitats respecte al poble gitano: d'una banda, es projecta molt a l'exterior tot el que té a veure amb el flamenc, però també s'obvia sovint la gran contribució que han fet els gitanos a aquest art. I encara hi ha gent que discrimina els gitanos com uns aprofitats que haurien de tornar al seu país, quan en realitat els gitanos van arribar aquí abans que els espanyols, quan ni tan sols existia Espanya pròpiament dita”, afirma Jiménez.
