Eisenstein, com a idiota

Peter Greenaway fa temps que diu que el cinema està mort. Vés-ho a saber. El cas és que, si fos per les pel·lícules que va fent mentre ho proclama, potser no pagaria la pena que el cinema existís. Recordo que també va enlluernar-me amb El contracte del dibuixant, però mentre que utilitzava la música minimalista de Wim Mertens, i sobretot Michael Nyman, les seves imatges van carregar-se d'hipertextualitat i manierisme fins a saturar-me. A més, em resulta imperdonable el rabejament amb què va mostrar el cos repetidament violat de Julia Ormond a El niño de Macon (1993). Des d'aleshores, sense poder arribar a expiar mai la culpa, ha anat rodant pel món amb les seves maletes (a més de les de Tulse Luper) per finançar projectes que no fan més que donar la mesura de la seva incapacitat per construir una pel·lícula (o una instal·lació multimèdia) amb vida. Eisenstein en Guanajuato és una nova creació morta de Greenaway que, a més, presenta el director rus com un idiota que evoca la seva revolucionària experiència cinematogràfica com si fos una bajanada i també el seu pas per Europa i Hollywood. Això mentre, durant la seva estada a Mèxic i arran de la relació amb el seu guia, viu finalment la seva homosexualitat reprimida. L'escena en què Greenaway fa perdre la virginitat a Eisenstein és un dels episodis sexuals més vergonyosos de la història del cinema culminat amb una bandera roja clavada al forat del cul del cineasta. I perdonin-me per fer-ho present.

Res no hi ha d'una experiència viscuda a Mèxic que, com va anotar el mateix Eisenstein, va transfigurar-lo en contacte amb una altra cultura. O si hi és, es fa present d'una manera barroera mentre el seu cos (i sobretot el seu penis) viu una felicitat inesperada. D'altra banda, poques vegades s'ha usat en el cinema, ni tan sols en el de Greenaway, d'una manera tan inútil, la partició de la pantalla, en aquest cas en tres: com un powerpoint de pacotilla, les imatges laterals il·lustren allò que es representa o verbalitza en la central. Així si es parla de Chaplin, Einstein, Upton Sinclair o Flaherty, se'n reprodueix la seva fotografia als laterals.

També clama al cel com es fan presents les imatges dels films soviètics d'Eisenstein o aquelles filmades a Mèxic. Ningú no diria que va rodar-hi 400 quilòmetres de cinta, ja que només el mostra fent el ximple.