Aritzeta ‘encarrega' a Mina Fuster investigar un nou cas
L'escriptora de Valls presenta avui, dissabte, la novel·la ‘Els fils de l'aranya' en el marc de Tiana Negra
La narració retroba els protagonistes de ‘L'amant xinès' i l'entorn del Camp de Tarragona
El festival Tiana Negra és el marc avui de la presentació d'Els fils de l'aranya, de l'escriptora vallenca Margarida Aritzeta. Es tracta de la segona novel·la i el tercer relat de la sèrie de la inspectora Mina Fuster, després de L'amant xinès i del conte aparegut a Elles també maten titulat L'assassinat de la venedora de cupons.
Els fils de l'aranya també comparteix el territori del projecte de Barcelona World i mostra els fils de diverses trames on conflueixen delinqüents de baixa estofa i lladres de guant blanc. Tots ells volen fer-se rics i, per aconseguir-ho, eliminaran si cal totes les noses que troben en el camí.
Però també hi tornen a aparèixer els personatges de la sèrie i les seves petites històries. Hi ha la mare rondinaire i massa gran de la inspectora, amb qui mai no s'ha avingut; en Kàputx, el periodista antisistema; el sergent Serra, preocupat per la crisi dels quaranta; el jutge Milans del Bosch, que té un protagonisme no gens buscat; el xicot cepat de la inspectora, un membre dels serveis secrets espanyols amb qui té una relació que no sap si li acaba de funcionar, i la resta de membres del seu equip, amb novetats en aquesta segona novel·la.
Encara que els fets que es relaten en la novel·la són totalment imaginaris, el lector hi pot descobrir fàcilment el món on viu, i no només geogràficament. Hi trobarà el Camp de Tarragona i la ciutat de Barcelona. Però també per les situacions en què es troben els personatges i el context en què viuen, que és absolutament contemporani, tant per la música que s'escolta en locals, cotxes i domicilis, com per les notícies aparegudes als mitjans.
Aritzeta, fidel al seu concepte que la novel·la negra també ha de ser de denúncia social, torna a dibuixar un món on diuen que la crisi s'està acabant però en què la majoria de la gent és cada vegada més pobra i uns quants són cada vegada més rics. On els petits delinqüents són perseguits i els delinqüents refinats sovint queden impunes.
De Shakespeare a l'homenatge a Jaume Fuster
Habitualment, Margarida Aritzeta juga amb el món de la literatura dins la literatura. I ara no ha fet cap excepció. No és casual que un dels protagonistes d'aquesta novel·la s'anomeni Cordèlio en l'Any Shakespeare. Un personatge que no és ni intel·lectual ni llegit, sinó tot el contrari del que evoca El rei Lear, des de la cita inicial fins al final. La novel·la té altres homenatges literaris, com ara a Patricia Highsmith i la sèrie de Ripley, i a Jaume Fuster. No debades la inspectora es diu Mina –hipocorístic de Jaumina– Fuster.