Una mansió d'estiueig

No passa desapercebuda. Vil·la Flora és una gran mansió que es va fer construir l'any 1910 Ramiro Busquets Codina, fill de l'americano Josep Busquets Llinàs. És una fortuna que el descendent es va gastar per dissenyar un complex que incloïa la casa d'estiueig per la família així com la masoveria, galliners, cellers i les tanques del recinte, a més de les fonts que decoraven els entorns, que quedaven a tocar de la riera Gavarra. Tot plegat, ho va encarregar a l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig, que ja era conegut per la família perquè havia construït el panteó familiar dels Busquets al cementiri municipal. Tal com es recull en el treball Canet de Mar, història i arquitectura, de la col·lecció Estudis de Patrimoni, tot el complex està inspirat en els últims anys del modernisme vienès, l'estil Sezession. L'edifici principal, anomenat Vil·la Flora, es va construir en dues fases. Primer es va aixecar la planta quadrada amb la torre central que dóna llum a l'interior. A la cara nord, s'hi va construir un gran terrat i una escala exterior, però amb la segona fase, l'any 1925, es va ampliar suprimint el terrat per fer la casa més gran amb la teulada àrab envernissada a dues aigües.

De la planta baixa, en surt una àmplia escala principal d'accés al primer pis, on també es conserva encara un armari l'interior del qual conté un rentamans de l'època. Des de fora, són interessants les finestres derivades d'arcs parabòlics decorades amb ceràmiques de colors. La distribució actual de l'edifici és força diferent de l'original. Quan es va construir, Vil·la Flora tenia a la planta baixa un despatx, la capella i la cuina, amb muntacàrregues fins al menjador. Al primer pis, hi havia un gran menjador i les habitacions, i a la segona planta, s'hi van situar les cambres per al servei i una estança per eixugar la roba.

Al complex s'hi entra pel gran portal, amb un barri de forja que porta la inscripció de Vil·la Flora. A la banda est de la riera, hi havia un altre barri que donava l'entrada a l'altra part de la finca anomenada Pla de les Fonts, on l'arquitecte va dissenyar sis fonts. Les construccions inspirades en motius geomètrics, figures naturals o mitològiques, giren entorn d'una glorieta. La finca de Vil·la Flora va ser propietat de l'Incasòl, i quan es van desenvolupar urbanísticament tots els terrenys l'edifici va passar a mans de l'Ajuntament. Durant uns anys la casa va acollir temporalment els alumnes de secundària, abans no s'aconseguís el primer institut, a pocs metres de distància. Quan es van obrir els carrers per fer els nous habitatges a l'entorn de la riera Gavarra, les fonts van quedar repartides dins l'espai públic i separades pels vials, sense un espai tancat.

Des del 2002, l'edifici de Vil·la Flora fa les funcions de centre cívic i s'ha convertit en una ampliació de l'Ajuntament on tenen cabuda fins a sis àrees com ara els serveis de Cultura, Educació, Promoció Econòmica, Joventut i Festes Populars. De fet l'emplaçament, que anys enrere quedava als afores del poble, ara ja és més cèntric, amb el nou veïnat que ha crescut en aquest sector del poble.

La casa d'estiueig i recolliment per la qual va ser dissenyada queda en el record, perquè l'edifici està ple a vessar. Més enllà de les dependències municipals, també s'hi allotja l'escola de formació d'adults i la seu de la UNED a Canet. El desgast, amb tanta activitat, se li nota. El 2011 l'Ajuntament va destinar més de 100.000 euros dels fons estatals per rehabilitar la Masoveria, la casa més modesta de la finca, que es va destinar a espai juvenil. A fora, els més joves també hi tenen punt de trobada, a la pista que hi ha per patinar.