Can seixanta

Rodoreda escrivia a Jardí vora el mar (1967): “El menjador va quedar empaperat amb un jornal. Semblava a can seixanta, però l'endemà tot tornava a estar en ordre.” Però què vol dir que “semblava a can seixanta”? Que era un menjador caòtic, desordenat. Aquesta expressió s'utilitza per parlar d'un lloc on tothom fa el que vol, on no hi ha autoritat ni ordre establert. Prové d'una fàbrica coneguda com a Can Seixanta, al Raval de Barcelona, que avui dia continua dempeus i on encara hi ha instal·lades diverses entitats socials i culturals. Des de fa uns mesos, però, els llogaters d'aquests espais temen que els facin fora del solar que ocupava aquesta antiga fàbrica al carrer Riereta, perquè un grup inversor alemany en va comprar la finca l'any passat.

El periodista Josep M. Huertas Claveria explicava a Mites i gent de Barcelona l'origen d'aquesta expressió: “A mitjan segle XIX, al petit carrer de la Riereta s'hi concentraven vint-i-tres fàbriques tèxtils, entre les quals algunes de tan famoses com La España Industrial [...]. Diuen que n'hi havia una que ocupava els números 18, 20 i 22 –tots tres sumen seixanta–, i que estava molt mal organitzada perquè el propietari s'ho passava més bé fent xerinola a Montjuïc [...]. El desordre de l'empresa era tan gran que per indicar qualsevol mena de desori es va acabar encunyant l'expressió semblar Can Seixanta”.

D'expressions o frases fetes relacionades amb els nombres, n'hi ha un munt i segur que moltes les hem dit mil vegades. En aquests mesos de sequera en què vivim, l'altre dia tothom es queixava que només havien caigut quatre gotes i es preguntaven per quins set sous aquest any el fred i el mal temps han passat de llarg.

“Per quins set sous”, o la variant “per quins cinc sous”, també té un origen històric. Segons el Diccionari català-valencià-balear d'Alcover-Moll, aquesta locució prové d'una expressió que es feia servir en l'època medieval que condemnava a pagar cinc sous aquella persona que donava un consell sense que li haguessin demanat o que ficava el nas allà on no tocava.