cultura

Denuncien irregularitats en una restauració a la Galera

Diversos experts han lamentat que l'Ajuntament haja dut a terme la rehabilitació de la creu de terme, del segle XV, sense passar per la comissió de Patrimoni i alterant-ne l'estructura original

Especialistes en patrimoni consideren que la restauració de la creu de terme de la Galera s'ha fet de manera irregular, ja que no ha tingut el vistiplau de la comissió de Patrimoni del Departament de Cultura ni ha seguit les característiques arquitectòniques originals de l'estructura. La intervenció ha consistit a substituir la petita creu vigent per una estructura metàl·lica que no guarda cap relació amb l'original.

La polèmica l'ha destapada el director de l'arxiu històric del Baix Ebre, Albert Curto, que assegura que s'ha desvirtuat l'estructura. Segons l'expert, la creu, ara, pren el pedestal de pedra, original del segle XV, com a part de l'element que determina la partició del terme. Els treballs no van tenir en compte les característiques originals de l'estructura, que, en un primer moment, sostenia una petita creu de pedra. En la dècada dels seixanta, hi van instal·lar la creu de ferro que ha arribat fins a l'actualitat, després que l'anterior es perdés durant la Guerra Civil.

L'actuació, presumptament, l'ha duta a terme el govern local que, en ser preguntat per aquest mitjà, ha rebutjat fer valoracions al respecte. Per ara, cap dels membres de la corporació ha explicat per què s'ha seguit aquest polèmic criteri en la restauració de la creu.

Per la seva banda, l'historiador Abert Curto apunta que, “per més bones que fossen les intencions a l'hora de plantejar l'actuació, el resultat és qüestionable”. De fet, l'expert ha comparat la rehabilitació de la creu de la Galera, un element visible des de la carretera d'accés al poble, amb la popular història de l'Ecce Homo de Borja, restaurat per una veïna amb un resultat que va ser àmpliament qüestionat.

LA FRASE

Per més bones que fossen les intencions per a la restauració, el resultat és més que qüestionable
Albert Curto
Director de l'arxiu comarcal del baix ebre

LA DATA

XV
Segle de què
data la creu, condició que encara dota de més valor aquest símbol de la Galera.

Un element bé d'interès cultural

L'historiador Albert Curto ha recordat que, com totes les creus de terme que es conserven al país, la de la Galera és un bé d'interès cultural nacional, una catalogació que motiva l'especial protecció de l'emblema a l'hora de dur a terme qualsevol alteració de l'estructura. Per aquest motiu, recorda l'expert, qualsevol alteració dels elements ha de passar necessàriament per la comissió del Patrimoni Cultural. Seria aquest òrgan l'encarregat de donar el vistiplau al projecte de millora o rehabilitació, procediment que en cap cas s'ha seguit des de la Galera. Tot i el valor patrimonial que conserva la creu, l'estructura original va ser destruïda en la Guerra Civil. En acabar el conflicte, només va restar el pedestal com a únic vestigi d'una creu de pedra que l'historiador ebrenc titlla de “veritablement artística”. Anys després de la guerra, la localitat va introduir una solució provisional, amb una creu de ferro discreta i adequada a les tipologies de les creus de terme. Així va romandre fins aquests dies, quan ha estat substituïda per dos grans ferros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia