En els laberints de l'Amazones

Encara que les històries que expliquen tinguin pocs punts en contacte podríem dir que hi ha una certa proximitat entre el model de cinema que amb grans recursos explora González Iñárritu a The revenant i el treball de Ciro Guerra a El abrazo de la serpiente. Tots dos parteixen d'un paisatge per crear un drama en què les condicions de supervivència estan envoltades d'una visió mística que vol donar la sensació d'aparatositat en el tractament de la imatge. El abrazo de la serpiente és una pel·lícula plantejada en dos moviments que s'alternen. El primer moviment està centrat en l'experiència del científic alemany Theodor Koch-Grünberg, que va travessar l'Amazones a inicis del segle XX. La segona experiència és la d'un altre científic, l'americà Richard Evans, que va seguir les seves passes als anys quaranta.

Tots dos van anar a la recerca de la yakruna, una planta sagrada difícil d'aconseguir, els poders al·lucinògens de la qual obren les portes cap a una dimensió espiritual. Les dues experiències estan lligades per la presència d'un mateix xaman, Karamakate, que els porta cap al misteri de la selva però també cap a alguns misteris més enllà de la religió. Els dos viatges travessen els mateixos llocs però anuncien diferents formes de colonització. Així passem de la figura dels missioners, que volen imposar el catolicisme a partir de càstigs i tortures contra els natius, a l'amenaça de l'explotació econòmica de la selva. Ciro Guerra roda la pel·lícula en blanc i negre proposant un viatge en què el misteri del més enllà es manifesta a partir de la recerca de les claus que ofereixen una natura exuberant i les pràctiques ancestrals. Karamakate es transforma en el guia i al mateix temps en testimoni d'un món que està a punt de desaparèixer.