cultura

Carles Porta

PERIODISTA

“El silenci social és clau en la pederàstia”

Relata un cas molt delicat però que pot servir per analitzar moltes històries de pederàstia

És un exemple del periodisme que requereix moltes hores i molt de convenciment. Li deien pare (Editorial Pòrtic), de temàtica delicada, és una mostra de com de difícil és fer-ho tan fàcil. Més de 700 folis de transcripcions de converses amb tothom més o menys vinculat al cas de David Donet, de 52 anys, condemnat per haver abusat sexualment de sis menors que tenia en acollida al llarg de 17 anys. Ha parlat amb el jutge, el fiscal, advocats, policies, veïns, entitats i, sobretot, el pederasta, amb qui es va reunir a la presó set cops, i amb la víctima principal, Santi, en acollida des dels 11 anys, quan va començar a abusar-ne, fins als 25.

Diu que les quatre versions del mateix fet és la forma més neta i honesta d'explicar la història.
Tenia una preocupació important, que era el meu paper com a narrador. Llegint els relats dels protagonistes, vaig veure que per lligar-los havia d'intervenir massa. I vaig triar el moment de la detenció com a lligam entre els quatre: el del mosso, el pederasta, en Santi i la Montserrat Juvanteny, de l'entitat que enviava els nens. És el cas narrat per quatre punts de vista, en funció de cada mirada. El lector decideix com ho interpreta, i per això em va semblar que era la manera més honesta. Perquè no qualifico, no hi ha ni un sol adjectiu meu, tots els posa cada personatge des del seu vocabulari; jo he endreçat el relat.
D'abusos i periodisme, se'n parla a la pel·lícula ‘Spotlight'.
Crec que és una grandíssima pel·lícula sobre periodisme més que sobre els abusos, que també. Vaig analitzar molt per què feia aquest llibre. Tracta d'abusos, però he volgut, com cada vegada que he fet un llibre, donar una visió que va molt més enllà del periodisme diari, del titular espectacular i efímer. Voldria que la gent se'l llegís sense pensar que això és un cas que va passar un dia i l'endemà ja és substituït per un altre. És un llibre que relata una història molt delicada però que pot servir per analitzar moltes històries de pederàstia. És molt difícil trobar un pederasta que parli tanta estona i amb tanta franquesa, i no hi ha morbo. Evidentment hi ha un drama latent però ho pots llegir sense esgarrifar-te. La clau és entendre per què durant 17 anys passa això i ningú ho detecta. I ho analitzes llegint cada un dels personatges.
Hi continua en contacte?
És un dels meus problemes amb els llibres. Perquè per entrar a la seva història has de crear una relació. No és trucar a la porta i t'ho expliquen tot. Són converses molt llargues i molt tranquil·les, i molts cops sense res a veure. I sobretot escoltar. Perquè forma part del mimetisme que s'ha de tenir per fer aquesta feina, perquè si no, no ho pots traslladar. Si no, la teva història es converteix en tan efímera com un titular de diari d'avui per demà. Vull que la història transcendeixi. Vaig publicar Tor el 2005 i encara tinc relació amb els que estan vius.
A ‘Spotlight' és la mirada de fora que fa estirar el fil. La proximitat, ajuda o perjudica?
En el meu cas juga a favor. Amb Fago, no tenia proximitat i la vaig crear. Aquí la proximitat m'ha ajudat, i també la manera com ho fas. La necessitat obligada del periodisme diari és molt punyetera i no permet ni proximitat ni tranquil·litat.
El llibre també coincideix amb el cas dels Maristes de Sants.
Espero que ningú qualifiqui el llibre d'oportunista sinó d'oportú. Estava acabat a l'agost i la data de publicació es va decidir a l'octubre. Celebro sentir dir als experts que és bo que surti als mitjans aquest tema perquè se'n pugui parlar amb els fills. Una de les grans qüestions entorn de la pederàstia és el silenci social: no en parlo perquè fa fàstic o perquè a mi no em toca o al que li ha passat me'l miro estigmatitzant-lo... Se silencia i no se'n parla. Però no parlar d'un tema no fa que deixi d'existir. Espero que el llibre serveixi per parlar-ne, perquè és un tema molt present i existeix a molts nivells.
Com es pren la veu d'un testimoni sense interferir-hi?
El que he fet és posar un component narratiu al relat de cada un dels protagonistes. No hi ha ni una paraula meva. Totes són seves. L'únic que he fet és afegir-hi ordre narratiu, perquè el lector ho pugui seguir bé, i tensió narrativa. He volgut respectar molt la manera com parlen, a més de l'idioma, hi ha expressions que els són pròpies perquè així sents la persona.
Ha vist part de les gravacions de Donet i ha parlat moltes hores amb el pederasta. El mosso diu: “Prefereixo un homicidi a això.” Com posa una barrera?
Em poso el vestit de periodista i mentalment em provoca un clic que és no jutjar sinó escoltar. Sóc una mena de càmera de vídeo que grava i no té sentiments. Evidentment que en tens. Però la meva obligació és guardar-m'ho. Intento captar-ho amb la major fredor possible.
I es pot ser fred amb els pederastes?
El primer dia li vaig dir que considerava el que havia fet abominable i hi vaig afegir: “No et vull jutjar, vull que em notis una mirada franca d'escoltar-te. Vull donar-te l'oportunitat de saber la teva visió de tot.” I només li vaig demanar que no em digués mentides. He parlat amb assassins i aquesta pregunta no surt tant. En canvi, un pederasta genera un fàstic molt més gran.
Fa una única interpretació. Diu: “El pitjor crim del món és robar la innocència d'un nen.”
És l'única frase d'opinió que em permeto al final i crec que l'he de dir. Si no, com ho retrates?
Aquest és el tipus de periodisme que es fa necessari per a la societat?
Crec que el que faig, salvant les distàncies, és l'Spotlight del periodisme. Tardes molt temps i inverteixes moltes hores i no hi ha un retorn econòmic, però s'estan obrint camins. Faig una literatura molt visual, molt televisiva, m'agrada transmetre les situacions, les accions, perquè mentre ho llegeixes ho visquis. Quan feia el llibre, gent del meu entorn em deia que era un tema molt fastigós. I què he de fer? No fer-lo? Justament per això l'havia d'escriure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia