Anson repassa 50 anys de carrera al Parc dels Estanys
L'escultor inaugura avui una exposició en aquest espai a l'aire lliure de Platja d'Aro amb disset peces de gran format
Una de les obres quedarà instal·lada al paratge un cop acabi la mostra
L'artista Bonaventura Anson (Tossa, 1945) inaugura aquest migdia (12 h) la nova exposició del Parc dels Estanys de Platja d'Aro, aquest paratge urbà recuperat l'octubre del 2012 que s'ha revelat com un esplèndid atractiu turístic i naturalista en combinació, des de fa dos anys, amb exposicions d'artistes gironins de trajectòria reconeguda. Aquest és el cas de Bonaventura Anson, que aprofita l'ocasió per revisar els seus cinquanta anys de dedicació a l'escultura amb una selecció de disset peces de gran format i representatives de les principals sèries temàtiques en què ha treballat des de mitjan dècada dels setanta.
Des de la seva fixació pel motiu de les finestres, present en obres primerenques com ara Pels forats de la memòria (1978) o Finestra oberta (1979), fins a la producció més recent, en què s'interroga sobre l'origen i el destí amb peces com ara Nàufrag (2015), Anson proposa una selecció escollida de les seves obsessions plàstiques i vitals, que han pres forma amb materials que van des del ferro forjat al bronze, el marbre, la pedra o l'acer corten. Si la sèrie dedicada a les finestres contraposava la lluminositat mediterrània de la seva Tossa natal al record amarg de les obertures cegues de l'internat on va estar ingressat en la pubertat, al cicle que inauguren els Corcs transforma l'experiència personal en el fonament crític d'una denúncia social: la pèrdua d'identitat en mans d'un turisme massificat. Civera (1979) i Rem partit (1986) són algunes de les peces d'aquesta etapa, però també les més recents Caru Emmanuel (2002) –la ruïna d'una barca de pesca abandonada–, o la potent Estaca solitària (2006). El seu temperament l'empeny sovint a servir-se també d'una vena satírica en la seva crítica, com en la sèrie dels gira-sols, símbols de l'oportunisme en el seu imaginari. El rebuig a la violència i el fàstic de la guerra emergeixen en peces com ara Crani d'estrany animal (1989) o Predator (2003). L'experiència de la malaltia l'ha abocat també a una sèrie més introspectiva, en què recrea la idea de l'embolcall, el cos, enfront del contingut o ànima, amb obres com ara Presó de núvols (2011), La gàbia de la porta oberta (2013) o Capsa trencada (2013).
Aprofitant la inauguració d'avui, l'artista oferirà una visita guiada al Parc dels Estanys seguint el circuit de les seves obres, amb punt de partida a l'accés del sector del riu Riudaura. Com han fet els artistes que l'han precedit en aquest programa d'exposicions a l'aire lliure (Emili Armengol, Alberto Gómez Ascaso, Jaume Roser i Medina-Campeny), també Anson deixarà una de les seves peces instal·lada al parc de manera permanent un cop es clausuri l'exposició, el 3 de juliol. L'entrada és lliure, i l'horari d'obertura és de les 8 del matí a les 6 de la tarda, fins al mes d'abril, i de les 7 del matí a les 9 de la nit, a partir del maig.