Turisme en clau franquista
Una exposició del Museu del Turisme de Calella recull com el bàndol feixista venia a l'exterior la victòria de la Guerra Civil Espanyola en forma de rutes turístiques
Captava visitants interessats a descobrir els estralls del conflicte militar
Feien propaganda adreçada a Europa per justificar i per convèncer de la victòria del cop d'estat. El Museu del Turisme de Calella mostra durant aquests dies una exposició temporal titulada Rutes de guerra que recull material sobre l'oferta de viatges que el Servicio Nacional de Turismo, controlat pel règim franquista, va posar en marxa en plena Guerra Civil Espanyola, a l'estiu del 1938. L'objectiu era clar: oferir circuïts organitzats per les zones ocupades mostrant fins a quin punt era necessària la intervenció militar que va estar encapçalada pel general Franco per “salvar” el país. En aquest sentit, a la mostra, que es nodreix del material recollit pel fons de Jordi Ten i família, s'hi troba material gràfic molt significatiu que mostra, entre altres exemples, “los centenares de puentes destruidos por los rojos e inmediatamente construidos por las tropas nacionales” o una panoràmica de la població de Gernika destrossada per les bombes. En un primer moment, i en funció de l'avanç del conflicte bèl·lic, es van projectar quatre rutes: el nord, Aragó, Madrid i Andalusia. La primera –que incloïa Sant Sebastià, Bilbao, Santander i Oviedo, entre altres ciutats– va ser la que va funcionar millor. L'hivern del 1938 es va posar en marxa la d'Andalusia, però les altres dues ho van fer després que s'acabés la Guerra Civil Espanyola i ja com a rutes nacionals d'Espanya. Els circuïts es va preparar a consciència, amb fulletons publicitaris en diferents idiomes, a través de la contractació de guies que estaven especialitzats així com també a través de la preparació de la infraestructura hotelera i de transport necessàries per tal de cobrir les futures necessitats del viatgers. Segons recull un article elaborat per Eva Concejal, membre de l'Institut de Turisme de l'Estat, la venda dels paquets de turisme de guerra es van concentrar en aquells països que eren més afins al règim, com Alemanya i Itàlia. La ruta es feia en 9 dies i recorria poc més de 1.000 quilòmetres al preu de 8 lliures esterlines “o l'equivalència a la moneda del país”. Les rutes de guerra impulsades per Franco van tenir cert ressò, però els turistes que hi van participar també van estar sotmesos a un control específic per evitar que es desvirtués la finalitat amb què els viatges havien estat creats. Concretament, havien de declarar tots els diners que entraven en el país, no se'n podien endur mapes turístics i només era autoritzada la sortida de material fotogràfic que prèviament hagués estat revelat.
El començament de la Segona Guerra Mundial va frenar de cop la marxa de les rutes de guerra que, un cop van haver estat incorporades com a rutes nacionals, cada cop van buscar més el turista de casa.
LA XIFRA
Cartells turístics de la República
La mostra Rutes de guerra comparteix espai amb l'exposició Passat i present creada amb motiu del 75è aniversari de la primera Oficina Turística de Catalunya i que recull una selecció de cartells que la Generalitat republicana va dissenyar a partir de l'any 1932 per difondre l'oferta turística del país. L'oficina, tal com es descriu en l'exposició, va ser un intent del govern de Catalunya de l'època per tal “d'organitzar i promoure el turisme a casa nostra, que formava part d'un projecte ambiciós d'articular el país”. L'exposició recopila material promocional, del qual destaquen els cartells amb iconografia clàssica dels anys 30 i dels anys 40, que tenia l'objectiu d'ajudar en el desenvolupament turístic del país, una estratègia paral·lela a un desenvolupament d'estructures que van quedar aturades per la Guerra Civil Espanyola. L'exposició temporal, en els dos vessants que uneix, mostra la importància que el turisme ha tingut per Catalunya, que des de principi del segle XX va ser entès com a motor econòmic amb un llarg recorregut i que, avui per avui, ocupa un lloc preferent en la llista de prioritats del país. La mostra temporal s'acaba a final del mes de març.