Divulgació per la democràcia

Fa poc més d'un mes, el Regne Unit va aprovar la modificació genètica d'embrions humans per a recerca biomèdica amb una tècnica anomenada CRISPR/cas9, en cap cas amb finalitats reproductives, amb embrions excedents de fecundacions in vitro que legalment ja no poden ser implantats. La notícia va sortir a tots els mèdia i el tractament que se li va donar va ser, en general, molt bo, en situar la notícia en el seu context precís, allunyat de referències literàries i cinematogràfiques de ficció com podria ser Un món feliç, d'Aldous Huxley, o Gattaca, d'Andrew Niccol. La qual cosa no vol dir que, en un futur, no pugui arribar a ser tècnicament possible, la qual cosa exigeix un debat ètic en profunditat.

L'opinió pública està més amatent que mai als avenços científics, la qual cosa fa destacar la importància creixent dels divulgadors i dels mèdia que fan divulgació, i incideix en la necessitat d'un bon savoir faire en la divulgació. Divulgar no és senzill, i esdevé un repte i alhora una responsabilitat. Un repte perquè cal explicar els descobriments i les seves aplicacions i implicacions de la manera més neutra i completa possible, amb un llenguatge precís però al mateix temps senzill i planer a l'abast de qualsevol persona que hi estigui interessada. I una responsabilitat, perquè una de les millors maneres d'aconseguir que la societat s'interessi per la ciència i les seves implicacions és apel·lant a les emocions de les persones, perquè s'hi sentin implicades. Però les emocions són un arma de doble tall atès que es poden manipular amb molta facilitat, i manipular-les implica esbiaixar l'opinió de les persones i en conseqüència disminuir la seva capacitat crítica.

I aquesta és, en opinió d'aquest columnista, la principal fita de la divulgació científica, contribuir a la capacitat crítica informada dels ciutadans. La notícia amb què he començat és només un dels molts exemples sobre qüestions científiques que requereixen debat social. Però aquest debat, si volem que sigui productiu, només pot sortir de l'opinió informada dels ciutadans.

Dit d'una altra manera, el paper primordial de la divulgació científica, com també ho és, per descomptat, el de la humanística, és contribuir a enfortir els mecanismes democràtics de presa de decisions, per part de persones crítiques ben informades.