Una comunitat amb veïns poc comuns

En tota la llarga carrera de Francisco Ibáñez, hi ha moments d'especial brillantor. Pel meu gust, moltes de les pàgines de Rompetechos, que capgirava la significació dels rètols i cartells a causa de la seva miopia i provocava, per aquest motiu, malentesos de petar-se de riure. També hi podem afegir els àlbums clàssics de Mortadel·lo i Filemó, especialment El sulfat atòmic, Contra la banda del Llardó i Magí, el mag. Tenia especial gràcia el grup de joves Chicha, Tato i Clodoveo, de profesión sin empleo, que van néixer quan entre el tancament de l'Editorial Bruguera i la creació d'Ediciones B hi va haver un moment en què els autors no podien disposar dels drets dels seus personatges i es van veure forçats a crear-ne de nous que va publicar l'editorial Grijalbo. D'aquesta època és també la sèrie 7, Rebolling Street, la rèplica de 13, Rue del Percebe, que es publicava a la contraportada del setmanari d'humor per a infants Tío Vivo i que ara, amb una edició integral i coincidint amb l'aniversari del seu creador, ha publicat Ediciones B.

La sèrie va néixer el març de 1961, quan l'empresa ocupava una gran part dels quioscs: Pulgarcito, DDT, Din-Dan i Tío Vivo. Era un moment en què hi havia una gran demanda de publicacions infantils de còmic i la televisió, que semblava que seria una gran competència, no va impedir tiratges de milers d'exemplars. Per això calia farcir bé els productes i que els dibuixants no paressin de crear noves propostes. Ibáñez va pensar en una escala de veïns i que des d'una òptica voyeurista poguéssim observar la intimitat dels seus llogaters. El que es veia era per esgarrifar-se. Tant que et petaves de riure: el de l'àtic –El Gran Vàzquez–, escapolint-se hàbilment dels seus creditors; el sastre, per qui un vestit de còctel havia de portar una cirereta; l'adroguer, que tenia una balança més mentidera que Judes; el lladre, que si hagués estat honrat l'haurien detingut per babau, o la portera, la persona que controlava tot el veïnatge.

La grandesa d'aquesta plana es trobava en el fet que sempre hi havia una espurna de brillantor. Eren tants els personatges i les converses que se celebraven simultàniament que sempre es trobava un gag o una frase amb gràcia. Això representava una feinada, i així cap als setanta, quan Mortadel·lo va esdevenir el gran personatge de Bruguera amb capçalera pròpia, els directius de l'editorial li van demanar que centrés més esforços en les aventures dels agents de la TIA. Així es van deixar de crear nous episodis, fet que no vol dir que no es continuessin publicant planes antigues. Aquesta edició integral és un compendi de l'humor més inspirat d'Ibáñez que no podia tenir cocció lenta, per això és espontani i directe i un reflex, des de l'esperpent, de la vida quotidiana de l'època.