L'Home d'Acer i el Senyor de la Nit

El salt dels superherois del món del còmic a la gran pantalla ha estat de tal magnitud que ja no passen gaires setmanes sense que s'estreni alguna pel·lícula inspirada en algun d'aquests personatges amb superpoders. El cas dels personatges de la Marvel és paradigmàtic, gràcies al seu pla sistemàtic i a llarg termini d'expansió del seu univers pel cinema i la televisió. De manera més dosificada arriben les pel·lícules basades en els personatges de la seva editorial rival, la DC Comics, que aquest any treu l'artilleria pesant amb un parell de produccions d'impacte de les quals des de fa mesos s'ha anat alimentant l'expectació de manera viral. Així, ara s'estrena Batman v. Superman: el amanecer de la Justicia, i d'aquí a uns mesos ho farà Suicide Squad, que disposa de l'al·licient d'estar narrada des del punt de vista dels qui habitualment són secundaris: els protagonistes són alguns dels malvats de l'univers DC, com Harley Quinn, el Joker o Deadshot, entre d'altres.

Batman v. Superman: el amanecer de la Justicia suposa la primera trobada cinematogràfica dels dos superherois per excel·lència de la DC: Superman i Batman. Tots dos s'han trobat ja abans algun cop en les vinyetes –per exemple en la cabdal El Caballero Oscuro, de Frank Miller, el convidat estrella del Saló del Còmic d'aquest any– i ara ho fan en pantalla.

Per separat, cada un d'ells gaudeix d'una notable trajectòria cinematogràfica. A part de diversos serials de sèrie B, Superman va ser un gran èxit el 1978 de la mà de Ricard Donner en una superproducció nascuda en l'apogeu del fantàstic post La guerra de les galàxies, i la pel·lícula va tenir diverses seqüeles protagonitzades per Christopher Reeve. I el 2006, Bryan Singer –foguejat en el gènere gràcies a la saga X-Men– va dirigir un Superman returns que no va tenir continuïtat.

Per la seva banda, Batman va obtenir un gran èxit amb les dues pel·lícules dirigides per Tim Burton el 1989 i el 1992, que incidien en els aspectes més gòtics del personatge. Després van venir un parell de pel·lícules tirant a kitsch dirigides per Joel Schumacher fins que, el 2005, Christopher Nolan va rellançar el personatge de l'home rat-penat amb Batman Begins, l'inici d'una trilogia. Sempre amb una notable vocació de transcendència i complexitat, el director de Memento, Origen i Interstellar va oferir una visió fosca, moralment ambigua i turmentada de Batman.

Precisament, el personatge de Batman ha estat un dels aspectes més polèmics de Batman v. Superman: el amanecer de la Justicia des que es va fer públic el seu repartiment, pel fet que estigui interpretat per un actor amb fama d'estaquirot com Ben Affleck (que, malgrat tot, es torna a ficar en el seu uniforme a Suicide Squad). Henry Cavill torna a ser Superman després d'haver-lo interpretat a El hombre de acero a les ordres del mateix director de Batman v. Superman: el amanecer de la Justicia, Zack Snyder, un expert en adaptacions de còmics: també ha dirigit 300 i Watchmen. La pel·lícula incorpora també el personatge de Wonder Woman, interpretat per Gal Gadot, mentre que Jesse Eisenberg és el malvat Lex Luthor.