Ballbona i les gallines

La brillant productora d'animació Aarman va presentar l'any 2000 Chicken run, un llargmetratge en què unes gallines de plastilina, acomboiades amb referents cinematogràfics, fugien d'un camp de concentració/galliner. La Dora, que protagonitza Joyce i les gallines, també fuig, del seu present anodí i a la recerca del sentit de la vida. I corre.

Finalista del primer premi de novel·la d'Anagrama en català, Anna Ballbona debuta en el format amb una obra que cal agrair per la seva personalitat i per un ús del llenguatge excel·lent i riquíssim. És una novel·la diferent, amb voluntat o consciència de ser-ho, però sense forçar, sense que la trama o l'estil resultin pedants, ni intel·lectualoides, ni pretensiosos. “Quina mania d'assemblar-nos tots amb tots, com més identificables i repetitius millor!”, hi llegim.

La Dora és una jove periodista de segona o tercera fila ofegada per la rutina, situació que Ballbona aprofita per criticar la premsa actual i les seves qüestionables prioritats. El personatge viu en un poble del Vallès Oriental i ofereix una sèrie d'opinions de la perifèria, sigui marginal o benestant. “Algun dia la gent s'adonarà que és a la perifèria on passen les veritables aventures a tenir en compte. [...] Conceptualment, la gallina és un ésser pensat per viure a la perifèria.” És una bona observadora de l'entorn i capta punts d'interès, retalls valuosos com ara una conversa, al tren, entre malalts mentals. Però també és una bona observadora del seu interior, dels sentiments que l'aturen, que la mouen.

En un viatge a Dublín, després d'una soporífera lectura de Joyce i prenent unes pintes en un pub, un noi li explica que col·lecciona gallines, i de tot el món, com a animals de companyia. El que podria ser anecdòtic obre un nou univers a la Dora i, a partir d'aquest instant, tot pivota a l'entorn de les gallines, cosa que ja s'insinuava amb records d'una infantesa a pagès. La descoberta de l'obra i figura de l'artista Banksy i la predisposició al canvi, a córrer (riscos, fent running i en Vespa), acceleren la Dora. Les seves accions i performances gallinàcies a la urbanització de luxe de Besllum, on pinta eslògans antisistema i gallines, amputa branquillons de gerani i deixa la firma de Banx i alguna de les targetes de propaganda de sanadors que acumula, la conduiran cap a una redempció que pot obrir la ment a més persones. “Si el moment epifànic de Joyce i les gallines a Dublín havia significat, per a la Dora, un impuls, una gambada enllà, un punt d'inflexió, ara actuava amb la generositat i l'estima universal de voler escampar i compartir amb els altres la bona nova que les coses es poden capgirar.”

Anna Ballbona (Montmeló, 1980), periodista i poeta, segurament aboca més elements autobiogràfics del que estaria disposada a admetre, però no importa gens, perquè no posa el personatge per davant, hi posa una visió de vida que, sense escapar de determinats límits, és perifèrica i rica. Tot amb un subtil sentit de l'humor i, molt destacable, un estil treballat, efectiu i impecable, amb un català que combina el registre culte, l'actualitzat i el tradicional, ple de verbs i expressions (per desgràcia) no prou habituals que incorpora al text sense que grinyoli, sense fer-ne ostentació, amb l'envejable naturalitat amb què canvia de temes i afegeix reflexions.

Ballbona s'ha posat a córrer en narrativa amb una gambada ferma. Esperem que la cursa sigui una marató. Corre, Ballbona, corre, que et seguirem.