Plaer lector

Sens dubte una de les millors notícies dels darrers temps per a la literatura en català ha estat la voluntat de traduir de cap i de nou La Recherche de Marcel Proust, amb la peculiaritat que han coincidit a les llibreries dues versions: la de la companya d'El Punt Avui Valèria Gaillard i la de Josep Maria Pinto. Amb Sodoma i Gomorra I, Viena Edicions s'avança a La Butxaca i arriba a l'equador de la magna obra. Amb un volum que és central no només per això, sinó, per damunt de tot, per la irrupció d'una qüestió fonamental que contribueix en gran part a permetre que el narrador deixi enrere la infantesa i entri, de cop, a la maduresa: la descoberta de l'homosexualitat.

Una realitat més o menys latent en volums anteriors, però que esdevindrà únicament (omni)present en la ment i la vivència del narrador quan veu, “en aquell moment, en què es pensava que no el mirava ningú”, el senyor de Charlus esguardant “amb una atenció extraordinària l'antic sastre [Jupien]” i li fa “pensar tot d'una, de tant com en tenia passatgerament els trets, [que] era en una dona”.

Descoberta que serà encara més important quan, per culpa d'una conversa amb un dels seus coneguts, Cottard, comença a dubtar si Albertine –un altre dels eixos de l'obra– també n'estarà afectada i potser li agradin les dones: “El mal que m'havien fet les seves paraules referides a l'Albertine i a l'Andrée era profund, però els pitjors sofriments no els vaig sentir immediatament.”