Manrique adapta a La Planeta «Product», una sàtira de Mark Ravenhill

Un pro­duc­tor cine­ma­togràfic mira de convèncer una jove actriu per inter­pre­tar un paper pro­ta­go­nista en el seu dar­rer film, Moham­med i jo, en el qual una turista anglesa que ha per­dut el seu xicot en l'atemp­tat a les Tor­res Bes­so­nes s'ena­mora d'un ter­ro­rista d'Al-Qaida, durant un vol cap a Lon­dres, el qual pla­ni­fica una mas­sa­cre a Euro­dis­ney. Aquest és l'esbo­jar­rat argu­ment de què se ser­veix Raven­hill per pre­sen­tar aquesta sàtira cor­ro­siva, pri­me­ra­ment, sobre els mit­jans de comu­ni­cació, però també sobre la capa­ci­tat de la indústria cine­ma­togràfica per tri­vi­a­lit­zar i sim­pli­fi­car temes com­ple­xos, explo­tant les nos­tres pors, els pre­ju­di­cis envers l'altre i els tòpics en la relació entre Ori­ent i Occi­dent. Sota un text àgil, sor­ne­guer, amb un humor molt àcid, amb les for­mes pròpies de l'autor de peces com ara Unes pola­roids explícites o Shop­ping and fucking, s'hi ama­guen crítiques impla­ca­bles al des­co­nei­xe­ment de l'Islam en el món Occi­den­tal, als tòpics i clixés que s'han con­so­li­dat en la nos­tra soci­e­tat sobre el tema, quel­com que ben segur que també té el seu equi­va­lent en la soci­e­tat islàmica, fruit de la mani­pu­lació interes­sada per part de dife­rents agents en les civi­lit­za­ci­ons res­pec­ti­ves. A Occi­dent, Raven­hill apunta direc­ta­ment a la indústria de l'entre­te­ni­ment, sobre­tot al cinema, i també als mit­jans, que amb el seu poc rigor con­tri­bu­ei­xen a per­pe­tuar els pre­ju­di­cis i a sem­brar l'odi i la mal­fiança envers l'altre, l'estran­ger.

Raven­hill, repre­sen­tant del movi­ment tea­tral britànic sor­git a prin­ci­pis de la dècada dels 90, ano­me­nat in-yer-face (expressió man­lle­vada, i modi­fi­cada, de l'argot espor­tiu nord-ame­ricà, in your face), del qual Sarah Kane n'és la màxima expo­nent, va pre­sen­tar la seva peça el 2006 en for­mat de monòleg rela­ti­va­ment breu, i inter­pre­tant-lo ell mateix. L'actor i direc­tor Julio Man­ri­que, però, l'ha con­ver­tit en una peça tea­tral per a tres per­so­nat­ges –el pro­duc­tor, el seu secre­tari i l'actriu–, que es podrà veure avui a La Pla­neta (22 h). Per fer-ho, ha comp­tat amb David Sel­vas, pro­ta­go­nista de l'obra, San­dra Monclús, que és l'actriu –subs­ti­tu­eix Mireia Aixalà–, i Nor­bert Martínez, que fa el paper de secre­tari. A par­tir de la lec­tura del text i de la seva posada en escena, Julio Man­ri­que fa diver­ses pre­gun­tes, adreçades al públic: «Aniríem a veure una peli com aquesta? És lícita la pre­tensió de com­bi­nar entre­te­ni­ment i espec­ta­cle amb uns fets tan dramàtica­ment reals?»

Pro­duct es va estre­nar el març pas­sat a la Sala Beckett de Bar­ce­lona i va obte­nir un èxit nota­ble de crítica i públic.