Amb la llengua de la creació i el talent

La Sala de Saba­dell no ha vol­gut renun­ciar a con­vi­dar els angle­sos d'Uni­corn The­a­tre per l'impe­di­ment de la llen­gua. Repre­sen­ten The vel­ve­teen rab­bit, un conte màgic amb un nar­ra­dor que parla en anglès. Dijous, els alum­nes no per­dien pas­sada per detec­tar en quin moment de l'escena es tro­ba­ven. Avui és l'última opor­tu­ni­tat al Prin­ci­pal (tot i que és molt pro­ba­ble que hi hagi més ago­sa­rats que s'atre­vei­xin a aquesta aven­tura el curs vinent). La ges­tu­a­li­tat, la inter­pre­tació és tan neta que la llen­gua passa a ser una música que acom­pa­nya el piano. De fet, com els de Vremya Musei al Maldà, en què els dos vigi­lants del museu par­len amb un rus inven­tat. El tea­tre sense neces­si­tat de la sobre­ac­tu­ació i l'excés de gest és com l'espe­ranto.