cultura

Òmnium crida a defensar Occitània-País Català

Unes 200 persones participen en la 27a edició de la Nit de Sant Jordi a Perpinyà

Hi ha assistit la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell

Òmnium-Cata­lu­nya Nordha fet una crida a defen­sar enèrgi­ca­ment l'opció Occitània-País Català perquè acabi esde­ve­nint la deno­mi­nació ofi­cial de la nova macro­regió fran­cesa. “Hem de fer-nos escol­tar, ens hem de defen­sar. El nom hi serà si ens pre­sen­tem com a cata­lans”, ha reblat la pre­si­denta d'Òmnium Cata­lu­nya Nord, Mont­ser­rat Biosca, que també ha asse­gu­rat que França tem el procés sobi­ra­nista pel risc a rèpli­ques tant la Cata­lu­nya Nord com a Còrsega.

Al Palau de Con­gres­sos de Per­pinyà ha cele­brat la Nit de Sant Jordi, una vet­llada literària en què s'han entre­gat diver­sos guar­dons. Hi han assis­tit unes 200 per­so­nes. Entre les quals, la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, que ha asse­nya­lat la neces­si­tat d'”enfor­tir els lli­gams entre els cata­lans del nord i del sud” per esbor­rar les fron­te­res.

L'amfi­tri­ona de la tra­di­ci­o­nal vet­llada literària Nit de Sant Jordi, Mont­ser­rat Biosca, màxima res­pon­sa­ble d'Òmnium a la Cata­lu­nya del Nord, ha cen­trat el seu dis­curs en l'elecció del nom de la nova macro­regió fran­cesa. Ha dema­nat als assis­tents a l'acte que defen­sin públi­ca­ment l'opció 'Occitània-País Català'. S'ha mos­trat con­vençuda que aquesta deno­mi­nació té opci­ons d'impo­sar-se en el procés de par­ti­ci­pació ciu­ta­dana que s'ence­tarà al juny. “País Català abans ni tan sols estava entre els cinc noms per por­tar a votació, i ara sí. És pos­si­ble gua­nyar, tot i que som un depar­ta­ment petit davant de molts altres. Com més empenta tin­guem, més a prop esta­rem d'asso­lir-ho”, ha argu­men­tat.

També ha rei­vin­di­cat els llaços comuns entre nord­ca­ta­lans i cata­lans del sud, i la importància d'orga­nit­zar esde­ve­ni­ments com la Nit de Sant Jordi. “Fa uns anys era impen­sa­ble pen­sar en una festa com aquesta amb la presència de repre­sen­tants polítics fran­ce­sos. Actu­al­ment, també hi ha mit­jans de comu­ni­cació i esco­les en català... Hi ha tan­tes coses que han arri­bat i que no esperàvem, que sóc opti­mista.”

For­ca­dell demana “enfor­tir” els llaços

Per la seva part, la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, ha recor­dat que Per­pinyà, històrica­ment, ha ser­vit de punt d'aco­llida per als cata­lans exi­li­ats. “Eren refu­gi­ats polítics, i ara també n'hi ha molts a les por­tes d'Europa. Tenim la res­pon­sa­bi­li­tat moral d'aju­dar-los”, ha rei­vin­di­cat fent referència al drama que es viu a les cos­tes de Grècia. Així mateix, ha agraït a enti­tats i par­ti­cu­lars la defensa de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes en “con­di­ci­ons molt difícils” a la Cata­lu­nya del Nord perquè “per sort, la cul­tura no té fron­te­res i és l'ànima dels pobles”.

En aquesta línia, també ha asse­gu­rat que Cata­lu­nya no es tro­ba­ria immersa en un procés sobi­ra­nista com l'actual sense la “col·labo­ració” de la Cata­lu­nya del Nord. “Els cata­lans sem­pre hem mirat al nord i us hem tro­bat”, ha dit tot ani­mant a “enfor­tir” els lli­gams a banda i banda de la fron­tera.

Pre­mis de la 27a Nit de Sant Jordi

Al llarg de la vet­llada s'han cone­gut els gua­nya­dors de dife­rents pre­mis, la majo­ria lite­ra­ris. El més ben dotat, amb 3.000 euros, és el Premi Cata­lu­nya Nord, que entrega l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans als millors tre­balls docu­men­tals sobre l'ense­nya­ment del català a la regió. Enguany, han estat dis­tin­gits els docents Erola Milego i Fran­cesc Fran­quesa, de la Bres­sola', per l'obra 'Les inter­ferències lingüísti­ques del francès al català'.

Tots dos han remar­cat la importància d'ense­nyar el català a l'escola per evi­tar que es perdi la seva conei­xença. Mal­grat que ha cres­cut el conei­xe­ment de la llen­gua ha cres­cut “lleu­ge­ra­ment” els dar­rers anys, el seu ús és “pràcti­ca­ment nul”, denun­cien. Per això, han opi­nat que “tant de bo” les admi­nis­tra­ci­ons fran­ce­ses poses­sin faci­li­tats per a ampliar-ne el seu ús. “Així no cal­drien estu­dis com pel qual avui ens pre­mien”, ha il·lus­trat Fran­quesa, direc­tor pedagògic de l'escola.

La Casa de la Gene­ra­li­tat de Per­pinyà ha entre­gat el guardó Premi Ramon Jun­cosa de Divul­gació i Peri­o­disme Trans­fron­te­rers, dotat amb 1.200 euros, a Eloi Tor­rents per un recull de cinc cròniques eme­ses a Ràdio Arrels sota el títol 'El Camp de Ribe­sal­tes'. Tor­rents ha res­sal­tat la neces­si­tat de man­te­nir la memòria històrica i ha com­pa­rat la situ­ació dels exi­li­ats que van anar a Ribe­sal­tes amb la crisi huma­nitària dels refu­gi­ats siri­ans que arri­ben a les fron­te­res euro­pees.

El direc­tor de la Casa de la Gene­ra­li­tat, Josep Puig­bert, ha des­ta­cat que un 37% de la població euro­pea, prop de 200 mili­ons de per­so­nes, viuen en ter­ri­to­ris trans­fron­te­rers, com ho són l'Alt Empordà i la Cata­lu­nya Nord, i ha lamen­tat que s'hagin con­ver­tit en “espais obli­dats en el pro­jecte de l'Europa dels estats”. A més, ha rei­vin­di­cat la uti­li­tat social del català per als joves de Per­pinyà, també en ter­mes d'ocu­pa­bi­li­tat.

Els Pre­mis Joves Escrip­tors, dotat amb 500 euros cadas­cun pel Con­sell Depar­ta­men­tal dels Piri­neus Ori­en­tals, han anat a parar a la classe de CP Bilingüe de San­drine Flo­res de l'Escola Arrels Cas­sa­nyes de Per­pinyà, per 'La Caput­xeta negra i el drac del Canigó'; a Sarah Latorre, del col·legi Pom­peu Fabra amb 'La nos­tra melo­dia'; i a Charlène Gar­ri­gue i Léa Guin, del liceu Aragó de Per­pinyà per 'Un dia sense tu, una vida sense tu'.

En la cate­go­ria de poe­sia, Rai­mond Aguiló amb 'Els mots indis­so­lu­bles' s'ha endut el Premi Fran­cesc Català, dotat amb 900 euros per part d'Òmnium. El jurat ha fet una menció espe­cial del recull 'Temps de silenci' de Nico­las Cave­ribère.

El Premi Nar­ra­tiva per a infants, dotat amb 200 euros per la Vila de Per­pinyà, ha estat, pre­ci­sa­ment, per a Nico­las Cave­ribère, San­drine Flo­res i Elena Gual per 'El drac pudent del Canigó'.

A més, s'ha dis­tin­git el diari gratuït d'infor­ma­ci­ons locals 'Le Cata­lan' i la revista cul­tu­ral Ros­selló-Girona 'Cul­tu­rae' amb el Premi UPE 66 Comar­ques Nord Cata­la­nes.

Reco­nei­xe­ment a Lluís Llach i Jaume Roure

D'altra banda, la Vila de Per­pinyà ha reco­ne­gut el can­tant i dipu­tat de Junts pel Sí Lluís Llach per la seva defensa de la iden­ti­tat, cul­tura i llen­gua cata­la­nes i el seu paper al cap­da­vant de la comissió par­la­mentària del procés cons­ti­tu­ent, i el polític nord­ca­talà Jaume Roure amb el Premi Joan Blanca 2016. La pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, que ja va ser dis­tin­gida ante­ri­or­ment amb aquest guardó, l'ha rebut en nom de Llach. En l'acte també s'ha recor­dat de Muriel Casals amb una pro­jecció de vídeos i hi ha hagut ani­ma­ci­ons musi­cals a càrrec del grup empor­danès de poli­fo­nia 'D Calaix'. El pre­si­dent d'Òmnium, Jordi Cui­xart, també ha par­ti­ci­pat de la vet­llada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia