Rescabalament

El 12è Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Mim i Tea­tre Ges­tual de Reus, el Cos, va aca­bar diu­menge pas­sat amb Time step dels nova­ior­que­sos Para­llel Exit, una pro­posta que par­teix del claqué per bas­tir un espec­ta­cle ges­tual al cent per cent, amb molt de ritme i que va fer les delícies del nombrós públic que es va aple­gar al Tea­tre For­tuny. De fet, la pro­gra­mació de diu­menge va res­ca­ba­lar la cro­nista d'alguns dis­gus­tos de dies ante­ri­ors, atès que la pare­lla roma­nesa de Passe Par­tout també va ofe­rir un espec­ta­cle sobri i efec­tiu, de tea­tre ges­tual al cent per cent, sense arti­fi­cis ni mar­tin­ga­les que dis­si­mu­lin man­can­ces, i que va saber apre­ciar el públic que va omplir el Bra­vium Tea­tre. El capítol de dis­gus­tos l'ha encapçalat la com­pa­nyia local Natu­ral Clown Killers, que va estre­nar dis­sabte August&Mr. Rip­per, un espec­ta­cle amb què com­me­mo­rava deu anys de vida. Hi havia una gran expec­tació prèvia que va fer que el Bra­vium Tea­tre s'omplís de seguida amb un públic entre­gat al màxim, d'aquell que va dis­po­sat a rebre amb entu­si­asme el que li repre­sen­tin dalt de l'esce­nari. Però el grup va defrau­dar. August&Mr. Rip­per es va reve­lar com una pro­posta fallida, amb un argu­ment incom­pren­si­ble que va avor­rir mor­tal­ment i una ges­tu­a­li­tat que, de tan depu­rada, no va aparèixer per enlloc (si no és que con­si­de­rem que treure's i posar-se cons­tant­ment les cami­ses sigui tea­tre ges­tual). Els actors Fer­ran Vidi­lla i Gerard Martí van fer els pos­si­bles per fer surar del nau­fragi el text impos­si­ble de Miquel Àngel Fernández. Una llàstima. En canvi, la pro­ducció del Cen­tre d'Arts Escèniques de Reus (CAER) per al Cos, el Petit ball dels mallor­quins Au Ments, va agra­dar, i molt, per la manera de posar en escena, amb dansa i tea­tre d'objec­tes i algu­nes esce­nes real­ment subli­mes (com la del tren), un espec­ta­cle sobre la Guerra Civil. Au Ments ja havia actuat en altres dues edi­ci­ons ante­ri­ors del fes­ti­val, però aquest ha estat el seu millor espec­ta­cle. També dis­sabte, el Cos va ofe­rir dos moments estel·lars, dig­nes de pas­sar als annals del fes­ti­val. El pri­mer, el que van pro­ta­go­nit­zar els dos actors ita­li­ans de Tea­tro Picaro, que van posar en escena a uns jar­dins plens a ves­sar de gent de Cal Rull un espec­ta­cle basat en monòlegs de Dario Fo. Fabula buffa va ser un mun­tatge rodó, diver­tit, per­fec­ta­ment inter­pre­tat i que al cap de cinc minuts ningú ja no s'ado­nava que era en italià perquè una de les gran­de­ses del bon tea­tre ges­tual és que esborra les bar­re­res lingüísti­ques. I el segon, la con­ferència de Carlo Boso que, aju­dat pel Tea­tro Picaro, va expli­car a una pla­tea entre­gada què és la com­me­dia dell'arte. En resum, un fes­ti­val amb alts i bai­xos que va haver d'espe­rar a la nit de diven­dres per aga­far embran­zida, sobre­tot de públic, que no va acu­dir com hau­ria cal­gut a les ses­si­ons de dime­cres i dijous. De fet, va ser cla­mo­rosa l'absència d'aquells espec­ta­dors que se suposa que hau­rien de ser els més interes­sats per les pro­pos­tes del Cos, un públic jove i, sobre­tot, vin­cu­lat amb el tea­tre local. Sort del públic madur.