ciència
david bueno i Torrens
Quotidianitat transparent
El desembre del 1896, algú que signava com M. Griffith va escriure en un article publicat a la revista britànica Pearson's Magazine: “Aviat no serem res més que una pila de gelatina transparent els uns per als altres.” La seva intenció era descriure de quina manera els avenços científics anirien desvelant, a poc a poc, moltes de les nostres interioritats. Aquest mes us vull proposar tres llibres de gran calat intel·lectual que apunten en aquesta direcció.
Veure dins nostre
El primer, del qual he manllevat la frase amb què he obert aquest article, s'intitula L'individu transparent. Dels raigs X al ‘big data', de Xavier Duran, i ha estat recentment guardonat amb el 32è premi d'assaig Josep Vallverdú. Duran és un dels referents de la divulgació científica del país, amb una trentena de llibres publicats i diversos programes televisius d'èxit al seu currículum. L'objectiu d'aquest assaig és mostrar com ha evolucionat la capacitat tecnològica de penetrar en el cos humà i de conèixer els nostres hàbits, comportaments i intencions, i mostrar, a partir d'aquí, les possibilitats i amenaces que se'ns obren, per exemple en el camp de les llibertats individuals, la intimitat i la discriminació. Està estructurat en tres gran blocs: el cos, el cervell i la societat. Parteixen d'una descripció històrica del desenvolupament de la tecnologia i el coneixement, però ràpidament la ultrapassen i s'endinsen de manera valenta i rigorosa als reptes que plantegen en la societat actual. La genètica, la neuroètica i el núvol de dades, entre molts altres aspectes, contribueixen a augmentar la nostra transparència als altres i, molt especialment, al poder establert.
Veure l'entorn
La ciència, tard o d'hora, ho explica tot, de Manuel Suárez, canvia el focus i se centra en el coneixement científic general actual. I mai més ben dit, això de general, atès que tracta vint-i-set temes diferents, de la intel·ligència als transgènics, i del sexe a la salut, passant per l'esport, l'evolució i l'univers, entre d'altres. Per motius obvis, no aprofundeix gaire en els detalls científics, la qual cosa permet al lector reflexionar de manera integrada sobre els interrogants que formen part de la vida quotidiana. Suárez és biòleg, professor d'institut i de recursos pedagògics a diverses universitats catalanes, atleta i triatleta, i ha col·laborat en la redacció de diverses enciclopèdies. Precisament d'aquesta diversitat vital neix la interdisciplinarietat del llibre, el qual juga amb una concepció cientista de la condició humana per aprofundir en les paradoxes de la humanitat. Com diu a la introducció, “la ciència no dóna respostes absolutes; ajuda a millorar”.
Veure els aliments
Finalment, Claudi Mans, professor del departament d'Enginyeria Química de la UB i autor de nombrosos llibres de divulgació, ens ofereix, a La química de cada dia. Com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses, una mirada propera, lúdica i rigorosa a les interioritats d'allò que mengem. Els additius alimentaris, comporten un risc per a la salut? El cafè, com més intens més cafeïna conté? Quins són els perills del microones? Si podem obrir una ampolla de cava, per què no convé destapar una olla de pressió? Amb un estil planer i humorístic, aplega una vintena d'articles que tracten temes molt diversos sobre la química i la ciència dels aliments i la cuina, relligats amb un mateix fil: la voluntat d'ajudar a comprendre fenòmens i situacions de cada dia.