Mor als 80 anys l'activista i editor Manuel Costa-Pau

“Ens ha dei­xat Manuel Costa-Pau, un llui­ta­dor de la cul­tura d'ànima lliure”, anun­ci­a­ven ahir a les xar­xes soci­als els fills de l'escrip­tor, edi­tor, tra­duc­tor i acti­vista empor­danès al cos­tat de la trans­cripció de la seva ‘Cançó del bon embriac', un dels poe­mes que millor retra­ten el tem­pe­ra­ment vita­lista (“tant de migrar bon vi, cam­pa­nes altes”) i con­tes­ta­tari d'aquest intel·lec­tual vehe­ment i infa­ti­ga­ble que va morir ahir a la mati­nada als 80 anys.

Nas­cut a Gar­ri­gue­lla el 9 d'abril de 1936, tres mesos abans que comencés la Guerra Civil, Manuel Costa-Pau es con­si­de­rava per damunt de tot un home de lle­tres, i de fet els últims anys havia tras­pas­sat la seva edi­to­rial, Lli­bres del Segle, als seus fills Roger i Marta Costa-Pau, per dedi­car-se de ple a l'escrip­tura de les seves memòries i a un ambiciós cicle novel·lístic del qual van veure la llum Janna (2010) i Diana Pal­mer (2015). Tot i això, al llarg de la seva vida va ser més reco­ne­gut pel cul­tiu d'altres gèneres, com ara la poe­sia i, sobre­tot, el peri­o­disme i l'assaig, des d'una acti­tud dual que com­bi­nava la militància més inci­siva i de com­bat amb la mirada deli­cada i sen­sual. El seu lli­bre Turis­tes, sire­nes i gent del país (1967), acos­ta­ment crític al feno­men del turisme nai­xent i als seus efec­tes en el pai­satge dels Països Cata­lans, va ser un dels seus èxits lite­ra­ris més remar­ca­bles, amb unes quan­tes edi­ci­ons i tra­duc­ci­ons a altres llengües, inclòs el txec.

La seva estrena literària, però, va ser a través de la poe­sia, amb el lli­bre Mont per­dut (1955), en el qual reflec­tia l'experiència de l'exili que va por­tar la seva família, quan ell tenia a penes tres anys, a fugir amb la recu­lada dels repu­bli­cans i esta­blir-se a Ceret. Des del seu retorn a Cata­lu­nya, va com­pro­me­tre's inequívoca­ment amb la recu­pe­ració de la cul­tura naci­o­nal, que va defen­sar des de la clan­des­ti­ni­tat en les eta­pes més fos­ques de la dic­ta­dura, durant la qual es va interes­sar també pel tea­tre d'agi­tació política.

Tot i que va pas­sar la joven­tut a Bar­ce­lona, se sen­tia essen­ci­al­ment un empor­danès. L'èxit de Turis­tes, sire­nes i gent del país va per­me­tre-li com­plir el vell somni d'esta­blir-se a la regió, con­cre­ta­ment a l'antiga rec­to­ria de Gaüses, des d'on va pro­jec­tar-se al món. A l'empara d'Òmnium Cul­tu­ral, va ser un dels intro­duc­tors de l'ense­nya­ment del català a l'escola. L'any 1976, el Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment el va nome­nar coor­di­na­dor dels cur­sos de llen­gua i història a Girona, i des dels anys vui­tanta va com­pa­gi­nar la seva tasca com a mes­tre amb la seva acti­vi­tat periodística i edi­to­rial.

Com a peri­o­dista, va escriure regu­lar­ment a la revista clan­des­tina La Girafa, que diri­gia Rafael Borràs, i més enda­vant seria col·labo­ra­dor dels dia­ris El Cor­reo Catalán, Tele/eXprés' i Tele-Estel. De tota manera, l'etapa que recor­dava amb més emoció és la que va com­par­tir amb Xavier Dalfó, Narcís Pijoan i Isa­bel-Clara Simó a la revista Canigó de Figue­res, als anys setanta.

La seva experiència en l'equip de redac­tors de l'Enci­clopèdia Uni­ver­sal Espasa-Calpe, que més enda­vant el por­ta­ria a diri­gir l'edició cata­lana d'Alfa­guara, va ser­vir-li per fun­dar l'edi­to­rial Lli­bres de l'índex. L'any 1995 va crear el segell Lli­bres del Segle, dedi­cada fona­ment a la poe­sia, i que va diri­gir fins fa sis anys, quan va pas­sar el relleu als seus fills.

Entre els seus lli­bres, també des­ta­quen Sem­pre sentíem par­lar de la guerra (1968), Història d'un home errat (1969), Conte d'amor (1971) i Els Països Cata­lans, publi­cat el 1984. Des de Gaüses, va con­ti­nuar impul­sant una intensa acti­vi­tat cul­tu­ral i política en la defensa del català i la plena sobi­ra­nia naci­o­nal. De la seva etapa de madu­resa són les novel·les Janna i Diana Pal­mer, que havia de com­ple­tar amb Àfrica, el lli­bre que tanca la tri­lo­gia nar­ra­tiva i en el qual Manuel Costa-Pau ha estat tre­ba­llant fins a l'últim moment. Es tracta d'un cicle nar­ra­tiu de rere­fons mar­ca­da­ment auto­bi­ogràfic i ambi­en­tada a l'Alt Empordà i la Cata­lu­nya Nord.

L'any 2012 va rebre el Premi Liber­press de lite­ra­tura en reco­nei­xe­ment a la seva tra­jectòria, la ingent tasca edi­to­rial i el seu com­promís amb la llen­gua i la lli­ber­tat.

La cerimònia fune­ral serà demà, a les 6 de la tarda, a la parròquia de Santa Maria de Gaüses.