Redescobrint Planes

Man­resa vol que Josep Maria Pla­nes (Man­resa, 1907–Bar­ce­lona, 1936) sigui nome­nat fill il·lus­tre de la ciu­tat en el ter­mini d'un any. La seva figura encarna la d'un peri­o­dista, dels més valents de l'època segons els his­to­ri­a­dors, que no dub­tava a dei­xar clares les seves opi­ni­ons polítiques, fet que pro­ba­ble­ment li va cos­tar la vida. Pla­nes va ser assas­si­nat el 1936 per un grup de mili­ci­ans de la FAI, “que el van loca­lit­zar, el van con­duir a la car­re­tera de la Rabas­sada i allà el van matar dis­pa­rant-li set trets al cap, con­ver­tint-lo així en la pri­mera víctima mor­tal del peri­o­disme català”, segons explica Jordi Fines­tres, autor de la seva bio­gra­fia.

Pla­nes, con­si­de­rat un dels impul­sors del peri­o­disme d'inves­ti­gació a Cata­lu­nya, sabia que les seves “sin­ce­res parau­les” podien bus­car-li ene­mics. L'1 de maig del mateix any en què va morir va escriure, en un arti­cle publi­cat al diari La Publi­ci­tat: “Sóc un peri­o­dista que pot­ser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el 90% dels cata­lans diuen en veu baixa. Nom­bro­sos amics se m'acos­ten per dir-me que aquesta fran­quesa em pot cos­tar cara. Pot­ser els que es donen per al·ludits pels meus arti­cles sabran si aquest adver­ti­ment és fona­men­tat. Per la meva banda, només he d'afe­gir que aquesta cir­cumstància no m'ha de fer rec­ti­fi­car ni una rat­lla dels meus comen­ta­ris d'ahir i d'abans-d'ahir.” Pla­nes havia denun­ciat la fede­ració anar­quista en múlti­ples vega­des; segons l'autor de la seva bio­gra­fia, “l'aixe­ca­ment mili­tar i l'inici de la revo­lució del 19 de juliol de 1936 van pre­ci­pi­tar els fets. Va haver-se d'ama­gar a con­tra­cor en diver­sos pisos d'amics, per­se­guit pels mili­ci­ans de la FAI, que final­ment el van loca­lit­zar i afu­se­llar el 24 d'agost”.

El peri­o­dista des­a­pa­re­gut va tenir una “curta però bri­llant car­rera”: entre d'altres, va ser direc­tor del magazín Imat­ges, també del set­ma­nari satíric El Be Negre; va col·labo­rar en alguns dels dia­ris amb més renom de Cata­lu­nya, com La Publi­ci­tat; va pro­ta­go­nit­zar algu­nes de les “millors” cròniques espor­ti­ves de L'Esport Català i La Nau dels Esports, i va escriure el lli­bre Nits de Bar­ce­lona, que es podrà veure sobre els esce­na­ris el maig de l'any vinent.

Fill del matri­moni Pla­nas i Martí –els pri­mers del lli­natge del mas rural de Sant Mateu de Bages esta­blerts a Man­resa–, va néixer al número 26 del car­rer de la Canal de la capi­tal del Bages. Diver­ses enti­tats denun­cien que la seva figura “hagi que­dat a l'oblit durant tots aquests anys i que no s'hagi reco­ne­gut la seva breu però magnífica tra­jectòria pro­fes­si­o­nal com es merei­xia”. Per aquest motiu han for­mat la Comissió Any Pla­nes, a través de la qual han orga­nit­zat diver­ses acti­vi­tats fins al juny de 2017 per reme­mo­rar el peri­o­dista man­resà i per tal que, un cop trans­cor­re­guts aquests mesos, l'Ajun­ta­ment aprovi con­ce­dir-li el títol honorífic de fill il·lus­tre de la ciu­tat.