Lleida es tenyeix de negre

Lleida va escriure aquest cap de setmana el primer capítol del festival El Segre de Negre, una cita literària creada per Pagès Editors que pretén posar les terres de Ponent en el mapa dels certàmens literaris de Catalunya. L'editorial ha escollit el gènere de la novel·la negra i policíaca, que viu uns bons moments arreu del país i que en el cas de Lleida i les comarques de Ponent viu un moment dolç, tant amb l'aparició d'autors (Montse Sanjuan, Ramona Solé, David Marín, Carles Mentuy, Rafa Melero, entre d'altres), com en la incursió d'autors amb obra publicada en altres gèneres (Francesc Pané, Pep Coll, Emili Bayo, Llorenç Capdevila, Miquel Àngel Estradé, entre d'altres) que en els darrers Sant Jordi s'han anat situat entre els més venuts a la demarcació.

Hi van participar una quinzena d'escriptors del gènere negre i policíac. Els de casa van ser els encarregats de disparar-ne el primer tret, amb una taula rodona celebrada divendres a la tarda en què van participar Rafa Melero, Emili Bayo, Francesc Pané, Ramona Solé, David Marín i Montse Sanjuan, aquesta darrera, ànima i impulsora del festival. El debat el va moderar el periodista Juan Cal, director del diari Segre, que va aprofitar per reclamar, amb ironia, un altre festival dedicat a la novel·la històrica –l'any passat va debutar en la ficció amb una novel·la d'aquest gènere–, i entre altres idees es va reivindicar l'ambició desacomplexada de la literatura feta des de Ponent. Els que primer van escriure crims ambientats a Lleida i al Pirineu, Bayo i Pané, van subratllar la falta de referents que es van trobar fa una vintena d'anys, en el moment de convertir les terres de Ponent en escenari de novel·les negres i criminals.

Durant tot dissabte es van presentar les últimes novetats de novel·la negra, en total, vuit obres, amb els periodistes Rosa Peroy i Jordi Guardiola com a presentadors. Miquel Àngel Estradé va
explicar el procés de creació de L'assassí que llegia Vidal Vidal (Tres i Quatre), un dels títols
més venuts l'últim Sant Jordi a Ponent. També van presentar llibre Toni Arencón, L'ànima de l'assassí (Cossetània), Llorenç Capdevila i el seu premiat Pacte de silenci (Pagès Editors), i Carles Mentuy, que va presentar La venjança de la Vall Fosca (Edicions Xandri).

El festival lleidatà també ha atret autors de fora de les terres de Ponent, que van aprofitar per presentar les seves darreres obres al públic lleidatà: Mireia
Llinàs va presentar Els enemics silenciosos (Columna), Jordi de Manuel, Foc verd (Alrevés), Jaume Benavente, Dibuix a les fosques (Meteora), i Angelique Pfitzner, Eldha. Caso cerrado (Serial Ediciones).

L'autor que va portar el festival a les seves pàgines finals va ser Andreu Martín, un dels principals referents de la novel·la negra a Catalunya. L'autor barceloní, que acaba de publicar La violència justa i la seva biografia Ara com ara, tot va bé (totes dues amb l'editorial RBA) va conversar amb Montse Sanjuan sobre les seves obres, la seva concepció de la literatura i el caràcter social de la novel·la negra.

Una novetat en aquest últim boom de la novel·la negra en català és l'aparició dels Mossos d'Esquadra com a protagonistes. Aquest va ser un dels aspectes més interessants que va sorgir durant una taula rodona celebrada entorn de l'anàlisi dels protagonistes de la novel·la negra al llarg de la història, des de Sherlock Holmes fins a Verhoeven, moderada per la directora literària de Pagès Editors, Joana Soto. Els escriptors Lluís Bosch, Elena Torres i el crític literari Laurentino Vélez van criticar aquesta proliferació i el seu paper com a personatges “exemplars” i al servei, en opinió de Bosch, d'una visió ideològica sobiranista, mentre que l'escriptor i editor Marc Moreno va defensar la naturalitat del fet que, com passa amb altres països, molts dels investigadors de les novel·les siguin del cos policial del país. L'escriptor Andreu Martín, en una intervenció posterior, va ficar-hi cullerada i va reclamar la llibertat creativa i que els personatges del gènere negre sempre es tenyeixen de matisos entre el bé i el mal.

Els organitzadors ja pensen en les pròximes edicions, i es plantegen que s'obri a altres indrets de les terres de Ponent.