Guerres i paus

En menys d'un mes he pogut escoltar com tres directors literaris diferents –d'una editorial comercial, d'una editorial mitjana independent i d'una editorial petita– en tres ocasions diferents es lamentaven d'un mateix fenomen: autors joves els retreien que malgastessin temps, energia i diners publicant vells. I per la meva sorpresa i consternació els suposats vells eren creadors que tenien entre 60 i 70 anys.

A la cultura occidental, una bona colla de pensadors, historiadors i sociòlegs des d'Aristòtil a William Strauss i Neil Howe, passant per Plutarc, Auguste Comte, John Stuart Mill, Karl Mannheim i Ortega y Gasset, han mirat de perfilar i teoritzar satisfactòriament les relacions entre les generacions. Tots els estudiosos al llarg dels segles han estat d'acord en una qüestió fonamental: les relacions intergeneracionals sanes són dialèctiques i són la clau del progrés i del canvi. Sempre avancem gràcies a la interacció combativa entre tres generacions de coetanis –joves vitals, adults madurs i vells resistents– en un marc contemporani general.

Al panorama de la literatura catalana actual, darrerament es detecta una estranya anomalia en les relacions intergeneracionals. Els joves volen desplaçar definitivament els altres dos grups i assolir la centralitat de manera indiscutible. L'eclosió recent de vora de 90 petites editorials que preferentment donen veu als autors joves representa una sèrie de petits lobbies que constitueixen un front de poder considerable. I aquest front envalentit massa sovint emet missatges renyocs de signe excloent com els que van rebre els tres editors que se'm van queixar.

En aquests moments, la balança de publicació d'obres literàries s'ha inclinat descaradament a favor dels joves en detriment dels altres dos grups generacionals. Aquest desequilibri és un senyal indubtablement negatiu per al sistema literari. La producció editorial ha de quedar més ben repartida per poder ser més diversa, plural i rica, tal com ha estat durant els anys de treva i bonança després de superar el tap generacional que va significar l'opa hostil de la Generació del 70 que es proposava tancar la tradició.

Si no s'arregla la situació passarà el que passarà perquè la unicitat és nociva. L'impuls natural cap a la diversitat, pluralitat i riquesa portarà la divisió i l'enfrontament entre els joves i això voldrà dir que de l'antic sistema literari de tres generacions interactuant, ens quedarà només la part dominant d'una. Una part d'una tercera part. Ningú vol aquest empobriment!