cultura

des del laberint

mireia rosich

Seduccions perilloses

Més campanyes electorals. Estem esgotats (i decebuts?). Per animar-ho, aniria bé que al Congrés entrés una Circe, que amb un toc de vara convertia les persones en animals, cadascú segons la tendència del seu caràcter i naturalesa. Seria interessant transformar-ho en un circ autèntic, perquè llavors es recuperarien les accions instintives, aflorarien les veritats i sortiríem de la cosa políticament correcta, que ja no hi ha qui l'aguanti.

Segons explica Homer, els homes d'Ulisses van trobar el palau de Circe en un fondal a l'illa d'Eea. Era una construcció luxosa per on rondaven lleons i llops, forasters que ella havia embruixat amb els seus beuratges. Així la veiem en el quadre del britànic Wright Barker, amb el tors nu, dominant aquestes feres que l'envolten en un pati de marbre amb flors vermelles escampades pels graons. No són bèsties qualssevol. El lleó és un felí solar, emblema de poder, força i noblesa. El trobareu custodiant les entrades de ciutats i fortaleses antigues, com la porta dels lleons de Micenes, la d'Ishtar a la mítica Babilònia (avui al Museu de Pèrgam a Berlín) i l'accés al Palau de Persèpolis.

El llop, en canvi, és un habitant d'altres latituds. Els seus ulls veuen a través de la nit i udola amb la lluna. La literatura ens ha deixat rastres d'homes llop, de llops esteparis (Hermann Hesse)... Una lloba nodrirà Ròmul i Rem, fundadors de Roma. I ara, en la simbologia moderna –de les sèries de televisió– s'associa el lleó a la casa Lannister i el llop a la casa Stark de Joc de Trons.

Circe la coneixem com a un dels personatges femenins de l'Odissea. Encarna la seductora com a iniciadora (com Shamhat a l'epopeia Gilgamesh) i conduirà l'heroi més enllà dels seus límits. Circe és germana de Pasífae, està emparentada amb Medea i alguns apunten que també amb Hècate, deessa lunar que domina els creuaments de camins. Tota una saga de dones amb personalitat, envoltades de misteri per la màgia que podien exercir sobre els humans. Els homes d'Odisseu que van visitar-la van ser convertits en porcs, cosa que als nostres ulls podria resultar una vexació però hem de tenir en compte que en l'antiguitat clàssica el porc era venerat i molts rituals –tan importants com els Misteris d'Eleusis– oferien porcs en sacrifici per l'alt valor que se li atribuïa.

Per desfer el sortilegi i recuperar la forma humana dels seus companys, Ulisses va rebre l'ajut d'Hermes, que li va proporcionar una planta de flors blanques anomenada moli, per tal que la poció de la maga no causés cap efecte sobre ell. Quants de nosaltres no voldríem una versió de moli per evitar que les coses tòxiques ens afectessin! Amb l'antídot no el podrà sotmetre. Està davant d'un igual. S'han trobat la part femenina que alça la vara de la transformació i la part masculina que esgrimeix l'espasa de la perspicàcia. I s'uneixen, és clar. Durant un any. Els tripulants retornaran de l'encanteri més joves, més guapos i més alts, en definitiva, millorats, que és el que acostuma a passar després de les proves iniciàtiques.

En aquest sentit alguna transformació a fons (i de fons) en els escenaris polítics seria vital. De la mateixa manera que quan ens anuncien que hi ha una espècie animal en perill d'extinció sabem la pèrdua que suposa per a tots, eliminar la plaga de la corrupció i de la demagògia seria un gran guany, també per a tots.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.